Resultats de la cerca

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya la temporada 1923-24 Posteriorment passà a les files del Club Deportiu Terrassa Guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1930, 1933 i una Copa del Rei 1933 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També jugà amb la selecció catalana el partit inaugural de l’Exposició Universal de Barcelona 1929 contra el Wienner All Round de Viena A partir dels anys quaranta formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Hoquei i fou nomenat president del Comitè de…

Els seus primers equips foren l’Esport Club Granollers i el Centre d’Esports Sabadell Després jugà amb el Futbol Club Barcelona 1922-25 i retornà al Sabadell, amb el qual actuà fins a mitjan campanya 1927-28 Passà de nou al Barça fins a la campanya 1932-33 Jugava de mig i en les seves dues etapes en el Barça disputà 252 partits, i marcà 46 gols Guanyà una Lliga 1929 i tres Copes 1924, 1925, 1928, i cinc Campionats de Catalunya Després milità dues temporades en el Reial Club Deportiu Espanyol 1933-35, amb 20 partits de Lliga disputats i 2 gols marcats Fou tres vegades…

S’inicià al Santo Domingo d’Oviedo, d’on passà a l’Igualada Hoquei Club 1989-94, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1993, 1994, dues Supercopes d’Europa 1993, 1994, dues Lligues 1992, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Després jugà amb el Reus Deportiu 1994-97 i el Club Patí Flix 1997-2000, on penjà els patins Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa júnior, subcampió olímpic a Barcelona 1992 i guanyà una Copa de les Nacions Fou coordinador dels equips de base de l’Igualada HC durant vuit anys, en què també ocupà el…

També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords catalans de salt…

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en…

Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966…

A 15 anys debutà amb el primer equip del Club Futbol Calella aleshores Calella Sport Club En la temporada 1937-38 jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol i un cop acabada la Guerra Civil retornà al Calella Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1940-43 i el Futbol Club Barcelona 1943-48 Mig centre, amb el Barça disputà 103 partits i marcà un gol Guanyà dues Lligues 1945, 1948 i una Copa d’Or Argentina 1945 Una greu lesió provocà que deixés el Barça i fitxés pel Gimnàstic de Tarragona, que aleshores era a primera divisió Disputà dues campanyes amb l’equip tarragoní 1948-50, però…

Fou fundat el 1909 amb el nom d’Hospitalenc Sporting Club Entre les temporades 1921-22 i 1926-27 participà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, del qual fou campió de grup 1923 Durant els anys trenta s’anomenà Unió Sportiva Hospitalenc i, poc després, Centre d’Esports l’Hospitalet Participà en el campionat català amateur i, la temporada 1937-38, de nou en la tercera categoria Després de la Guerra Civil, el club s’anomenà Unió Esportiva Hospitalet i fou campió de segona regional 1952 i l’edició 1956-57 ascendí a tercera divisió, on jugà una temporada El 1957 es fusionà amb el…

Fou fundat el 1993 arran d’una escissió del Club Deportiu Terrassa, si bé l’equip inicial, denominat Terrassa Reds, participà en la primera Lliga estatal de futbol americà 1991 coneguda com Spain Football League El nou club mantingué durant uns quants anys el nom de Terrassa Reds i també fou denominat JGE Egara Reds Guanyà la Lliga Catalana 1996 i en fou subcampió en dues ocasions 1998, 1999 Durant els anys noranta també participà en la Copa d’Espanya i posteriorment jugà diverses temporades a la segona divisió estatal, la LNFA2, de la qual fou subcampió 2006 Té un equip femení…

Formada al planter del Futbol Club Barcelona 1996-2006, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona en competicions estatals del 2006 al 2008, quan s’hagué de retirar per una lesió L’any 2014 fou designada seleccionadora de la selecció femenina de futbol de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2020, any que fitxà com a entrenadora de la Reial Societat, equip amb el qual ha guanyat la Copa d’Espanya i la Copa del País Basc en dues ocasions Al juny del 2024 deixà el càrrec Al gener del 2025 fitxà com a entrenadora de l'Aston Villa i a l'abril fou escollida la millor…