Resultats de la cerca

Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860

Deixeble de Josep Caminals i Eduard Toldrà a l’Escola de Música de Barcelona, el 1955 obtingué en aquest centre el premi d’honor de piano Feu la seva presentació com a pianista al Palau de la Música Catalana, el 1958 Fou professor a l’Escola de Música de Barcelona i al Conservatori Professional de Música de Terrassa El seu catàleg inclou música de cambra i coral, de la qual destaquen Missa per a cor i cinc instruments de vent 1960,  Tema i variacions per a piano i  Petita suite de sant Jordi Ha harmonitzat cançons populars catalanes i folk-songs i espirituals negres nord-americans

Filla dels prínceps Eduard de Parma i Dorotea Sofia del Palatinat, es casà 1714 amb Felip V d’Espanya i aconseguí l’ascens d’Alberoni, decidida a enfrontar-se al predomini austríac a Itàlia, a fi d’obtenir-ne estats per als seus fills Parma i Piacenza 1731 i Nàpols i Sicília 1734 per al primogènit Carles i, posteriorment 1748, Parma, Piacenza i Guastalla per a Felip Volgué mantenir la seva gran influència durant el regnat de Ferran VI d’Espanya, però aquest la desterrà a La Granja 1747 Fou nomenada regent 1759 fins a l’arribada des de Nàpols del seu fill Carles Carles III d’…

Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, Guerra en pau,  Un clavari escaldat, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort , entre altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873

Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci…

Professor a l’institut Gimnàs de l’Alguer i estudiós de llengües com ara el grec i el sard, fou l’iniciador de la represa de relacions culturals catalanoalguereses en entrar en relació amb l’arqueòleg Francesc Martorell i Peña Manuel Milà i Fontanals, amb qui mantingué correspondència, el donà a conèixer a Catalunya en publicar-li un poema a “Lo Gai Saber” 1869 Uns quants anys més tard fou collaborador d’Eduard Toda, permediació del qual esdevingué un dels delegats a l’Alguer de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Fou autor de nombrosos poemes en català, que…

Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar plaer Aquesta…

Estudià amb Eduard Toldrà, Joan Massià, Joaquim Zamacois, Xavier Monsalvatge i Antoni Ros Marbà, entre d’altres Després de dirigir diversos grups corals i instrumentals fou director titular de la Banda Municipal de Barcelona, càrrec que exercí des del 1980 fins al 1993 Collaborador habitual de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou nomenat director associat l’any 1981, ha treballat amb solistes de gran prestigi internacional Des del seu debut al Gran Teatre del Liceu 1974, ha estat molt vinculat a l’òpera, en particular a les representacions dels Amics de l’Òpera de…

Fundat el 1924, fou impulsat per un grup de bascos residents a la ciutat És l’únic club de Catalunya dedicat a l’especialitat de cesta punta El 1927 s’installà al Frontó Novetats, el 1958 al Principal Palacio i posteriorment al Complex Poliesportiu de la Vall d’Hebron Olímpics Des dels seus inicis fins als anys setanta dominà els campionats d’afeccionats Participa en el Campionat d’Espanya de divisió d’honor Disposa d’equip femení i d’escola de cesta punta A les seves installacions hi ha un frontó de 56 m Alguns dels jugadors més destacats són els campions d’Espanya Joaquim i Manuel Balet,…

Durant la dècada de 1910 fou capità de la secció de tennis de l’Atlético de Madrid Guanyà en diverses ocasions durant les dècades de 1910 i 1920 el Torneig Internacional organitzat per l’Associació de Lawn-Tennis de Catalunya en les categories individual, dobles i mixtos Fou campió d’Espanya en tres ocasions 1916, 1917, 1918 i campió de Catalunya 1922, 1923 en les categories individual i dobles, fent parella amb Eduard Flaquer L’any 1921 formà part del primer equip espanyol que participà en la Copa Davis L’any 1922 fou finalista del Campionat del Món de tennis en pista de ciment…