Resultats de la cerca

Se celebra a la Sala de Concerts d’Estocolm l’acte de lliurament dels premis Nobel Aquest any són guardonats Barry C Barish, Kip S Thorne i Rainer Weiss física, Jacques Dubochet, Richard Henderson i Joachim Frank química, Jeffrey C Hall, Michael Rosbash i Michael W Young medicina, Kazuo Ishiguro literatura i Richard Thaler economia El premi Nobel de la pau s’atorga el mateix dia, a l’Ajuntament d’Oslo, a l’organització no governamental Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears

El primer ministre turc, Bülent Ecevit, anuncia que el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan, Abdullah Öcalan, va ser arrestat ahir a l’ambaixada de Grècia a Nairobi i posteriorment traslladat a Ankara per ser jutjat per terrorisme, un delicte que a Turquia pot suposar la pena de mort La notícia desencadena nombroses manifestacions de protesta dels kurds exiliats per tot Europa, que assalten una vintena de delegacions diplomàtiques gregues i aconsegueixen ocupar les ambaixades de Grècia a Moscou, Londres, Brusselles, Berna, Estocolm i la Haia

El 1973 es doctorà en meteorologia a la Universitat d’Estocolm Des del 1980 fou membre del Max-Planck-Institut für Chemie El 1970 demostrà que els òxids de nitrogen reaccionaven amb l’ozó atmosfèric fent que disminuís la quantitat d’aquest El 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Mario Molina i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa a la formació i descomposició de l’ozó Publicà, entre d’altres, Atmospheric Change An Earth System Perspective 1993

President del partit conservador, s’oposà a la russificació intentada pel govern tsarista al seu país Fou el primer ministre de la nova Finlàndia independent Signà la pau de Tartu amb l’URSS 1920 Fou ambaixador a Estocolm 1936-39 i ministre sense cartera durant la guerra d’hivern contra l’URSS 1939 Primer ministre 1944-46, després d’haver signat l’armistici que posà fi a la segona guerra sovieticofinlandesa 1944, succeí 1946 Mannerheim a la presidència de la República i fou reelegit el 1950

Especialitzat en pediatria, es llicencià a Barcelona el 1943 i amplià estudis a Berna, Basilea, Lausana i Estocolm Fou cap del departament de pediatria de la residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic de la seva especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Introductor de texts en llengua alemanya Glanzmann, autor de treballs en gairebé totes les àrees de la seva especialitat, en particular sobre l’acrodínia, les encefalitis infantils, els trastorns electrolítics i altres L’any 1991 rebé la Medalla Narcís Monturiol