Resultats de la cerca
Es mostren 9628 resultats
Paul Scarron
Literatura francesa
Escriptor francès.
Malgrat la seva paràlisi quasi total, es casà amb Françoise d’Aubigné, la futura Mme de Maintenon Debutà en les lletres amb un Recueil de quelques vers burlesques 1643, que assolí un gran èxit i molts seguidors Més endavant conreà la sàtira, i fou imitat àdhuc per Boileau Es dedicà també al teatre, amb comèdies imitades de les espanyoles, com Jodelet 1645, L’écolier de Salamanque 1654, etc Publicà finalment Le roman comique 1651-57
Gian Girolamo Savoldo
Pintura
Pintor italià.
Format dins l’ambient de l’escola llombarda, rebé l’influx de Giorgione i s’incorporà a la cultura figurativa veneciana, dins la qual continuà les experiències sobre els efectes de la llum Tobies i l’àngel Galleria Borghese, Roma, Transfiguració Galleria degli Uffizi, Florència Pintà nocturns i paisatges crepusculars que, malgrat la seva inspiració poètica, fan pressentir Caravaggio Maria Magdalena National Gallery, Londres, Sant Mateu i l’àngel Metropolitan Museum, Nova York
Mètodes d’ajut per a deixar de fumar
Una proporció de persones fumadores, probablement al voltant del 10%, són incapaces d’abandonar l’hàbit de fumar individualment, malgrat estar motivades per a fer-ho Generalment, es tracta de persones amb un hàbit tabàquic molt arrelat, que fumen més d’un paquet al dia, des de fa més de 10 anys En aquests casos, pot ésser necessari de recórrer a un ajut professional especialitzat a superar la dependència psicològica i física del tabac
Haakon VII de Noruega

Haakon VII de Noruega (1924)
© The Royal Court Photo Archive / Ernest Rude
Història
Rei de Noruega (1905-57).
Fill de Frederic VIII de Dinamarca Desfeta la unió de Noruega i de Suècia 1905, el govern noruec li oferí la corona, que ell acceptà després del resultat favorable d’un plebiscit sobre aquesta qüestió es canvià el nom de Carles pel de Haakon Durant la Segona Guerra Mundial fugí a Anglaterra amb membres del govern i es negà a abdicar, malgrat la pressió dels nazis Tornà al seu país el 1945
Il Guercino
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Francesco Barbieri, pintor italià.
Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni
Stefan Ladislas Endlicher
Botànica
Botànic eslovac.
Professor de botànica a Viena i director del jardí botànic vienès, publicà uns Genera Plantarum 1836-50 basats en el mètode natural que, malgrat alguns defectes en les grans divisions, exerciren una gran influència en els botànics de llengua alemanya pel seu acurat i complet tractament de les famílies Fou també un notable lingüista i s’interessà sobretot per les llengües de l’Orient Llunyà Compromès amb els esdeveniments revolucionaris del 1848, se suïcidà
René Duguay-Trouin
Corsari i oficial de marina francès.
A setze anys s’enrolà en un vaixell corsari i a dinou en capitanejà un de propi Des del 1689 lluità en les guerres contra Holanda i Espanya el 1706 rebé el comandament de quatre naus, amb les quals vencé els anglesos al canal de la Mànega El 1711 conquerí Rio de Janeiro malgrat que disposava de pocs efectius Fou nomenat cap d’esquadra 1715 i, al cap de tretze anys, lloctinent general
Dalmau
Cristianisme
Abat de la Grassa i arquebisbe de Narbona (1081-97).
S'oposà a la decisió d’Urbà II 1089 de restaurar la seu metropolitana de Tarragona a favor de Berenguer, bisbe de Vic Malgrat que Dalmau i els seus clergues falsificaren alguns documents, la butlla de restabliment fou expedida finalment el 1091 Davant la seva persistent oposició, el 1092, al concili de Sant Gèli, Berenguer renuncià espectacularment a l’arquebisbat de Tarragona, fet que forçà el concili a pronunciar-se contra Dalmau
voluta

Voluta de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Ornament tallat a l’extrem del mànec d’alguns cordòfons que, en general, té la forma espiral característica de l’ornament arquitectònic homònim, d’on prové el seu nom.
Integrat usualment al claviller , la seva aparició es remunta als antics llaüts medievals En els instruments de la família del violí, des del segle XVII, ha estat un element decoratiu on el lutier ha volgut demostrar la seva habilitat artesanal Per aquesta raó es pot utilitzar com a element identificador d’escoles i constructors i es procura mantenir sempre intacte, malgrat les modificacions dels mànecs d’aquests instruments introduïdes als segles XIX i XX
cerres

Cerres d’un arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’arc d’alguns instruments cordòfons, feix de fibres que, tensades en els seus extrems, presenten un frec superficial capaç de desplaçar per fricció la corda de l’instrument.
Quan la corda, a causa de la seva pròpia tensió, s’allibera d’aquest desplaçament lateral i retorna al seu estat de repòs, es repeteix de nou el mateix cicle Aquest fenomen posa en vibració la corda, i genera el so inicial de l’instrument Malgrat que actualment poden ser de diferents materials, el nom d’aquestes fibres, anomenades també crins o metxa, procedeix de l’ús tradicional de pèls de la cua del cavall
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina