Resultats de la cerca

A partir del 1985 començà a collaborar amb l’Associació Ciclista Parets, que presidí durant quinze anys El 1986 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a president de la comissió de cicloturisme i impulsà la llicència d’aquesta especialitat També fou president de la comissió de ciclisme júnior Treballà juntament amb Joan Latorre en la creació de la categoria de ciclosport També endegà la marxa cicloturista de Parets del Vallès i organitzà diferents edicions dels Campionats de Catalunya de bicicròs, ciclocròs i ciclisme adaptat Collaborà en les organitzacions de la Setmana Catalana…

S’inicià al Club Natació Montjuïc El 1994 disputà la Lliga de la primera divisió escocesa amb el Currie Rugby Football Club d’Edimburg i la temporada següent s’incorporà a la Unió Esportiva Santboiana, on jugà fins al final de la seva trajectòria esportiva Les seves posicions al camp eren les de primera línia o pilar, malgrat que la darrera temporada també jugà en la tercera línia Amb la Santboiana guanyà dues Lligues 1995, 1997 i una Copa 2000, i jugà al costat dels considerats millors jugadors de la història del rugbi català Albert Malo i Oriol Ripol Formà part de…

Jugà al Poveda, el Martinenc, la Salle Bonanova i el Sants-Montjuïc, equips aquests dos últims en els quals també entrenà la base Fou segon entrenador del Club Patí Vic 1997-99, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1998, i preparador físic de la selecció espanyola subcampiona del món 1999 Dirigí el Club Hoquei Mataró 1999-2001, amb el qual pujà a la primera divisió, i fou el segon entrenador de la selecció espanyola femenina que guanyà el Mundial 2000 També dirigí el Futbol Club Barcelona de primera divisió 2002-03 i el Club Hoquei Patí Sant Cugat femení 2004-05 Com a seleccionador…

Format a la Llotja de Barcelona, amplià estudis a París Participà en les exposicions internacionals de belles arts de Barcelona del 1907 i el 1911, i obtingué en aquesta una primera medalla per l’escultura L’alba Residí un quant temps a l’Argentina i a París, on es dedicà preferentment a la pintura, hom diu que dins tendències d’avantguarda Novament a Catalunya, residí als Hostalets de Pierola Anoia, exposà a la Sala Parés de Barcelona 1935 i concorregué, enquadrat en el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera de Barcelona del 1935 i el 1936 amb temes de paisatge de…

Format a la delegació de Llotja de Gràcia i amb Josep Llimona, la darrera obra del qual, un Sant Tomàs , acabà Cisellador i repussador, fou alguns anys ajudant de Gustau Violet a Ceret i a París Participà en les Exposicions Municipals de Barcelona del 1919 i del 1920, a l’Exposició del Nu 1933 i a les de Primavera dels anys 1934, 1935 i 1936, integrat al Saló de Montjuïc A Madrid aconseguí un primer premi en un concurs per a trobar l’allegoria de la República La seva obra més coneguda és El més petit de tots 1936, mascota que difongué el comissariat de propaganda de la…

Capità de sapadors 1808, el 1811 intentà d’alliberar el castell de Montjuïc de mans dels francesos El 1825 era comandant del regiment d’infanteria de Cantàbria Perseguit pel comte d’Espanya, emigrà a França 1826, d’on tornà el 1833 Ascendí a tinent coronel 1844 i a coronel al cap de poc temps És autor de diverses publicacions tècniques, i féu els plans de Tarragona, Terrassa i Girona A Barcelona traçà els carrers de Sobradiel i de Cervantes, i la tomba del general Castaños, a l’església de la Mare de Déu de Lledó, a Valls 1819 Féu el Passeig del Cementiri, a Barcelona 1819-36, i…

Germà de Joan Llimona Format des de petit amb Frederic Trias, i després a Llotja, amb els Vallmitjana i amb Nobas El 1880 obtingué, amb El fill pròdig , la pensió Fortuny per a estudiar a Roma, on anà amb el seu germà Allà treballà al taller d’Enric Serra i assistí a l’acadèmia Gigi El mateix 1880 enllestí les dues obres exigides per la pensió Patrici romà Museu d’Art Modern de Barcelona i l’esbós eqüestre per al Ramon Berenguer el Gran versió definitiva a la plaça de Ramon Berenguer de Barcelona Novament a Barcelona, féu relleus per al monument a Colom 1886 i diverses obres per…

Es formà al Centre Natació Mataró, el 1977 passà al Club Natació Montjuïc i fou cinc vegades campió d’Espanya de primera divisió 1978, 1979, 1984, 1985, 1986 Entre els anys 1974 i 1988 fou 331 cops internacional amb la selecció espanyola, entre els quals participà en cinc Campionats d’Europa 1974, 1977, 1983, 1985, 1987, tres Campionats del Món 1978, 1982, 1986 i tres Jocs Olímpics Seül, 1980 Moscou, 1984 Los Angeles, 1988 Fou delegat en cap de la selecció estatal i contribuí als títols olímpic 1996 i mundial 1998 Presidí la divisió de waterpolo de la federació espanyola 1996-…

Fou creat el febrer de 1981 per a acollir un grup de joves atletes de la ciutat, que havien estat captats a les escoles locals per monitors del CN Montjuïc, per tal que no els calgués desplaçar-se a Barcelona per entrenar La primera junta directiva quedà presidida per Esteban Sabaté Gómez, que ocupà la presidència fins el 1989 Des del primer any organitza el Trofeu Pratenc Associació d’Atletisme, des del 1987 el Trofeu Infantil Femení Mònica Gregorio, des del 2000 la Cursa Delta Prat 10 km i el 2013 celebrà la primera Mitja Marató del Prat Desenvolupa la seva activitat a les…

Compaginà les proves de velocitat i resistència Disputà les 24 Hores de Montjuïc 1955-59 formant equip amb pilots com Enric Sirera, JR Eizaguirre i Johnny Grace, amb el qual assolí la tercera posició 1959, i diversos grans premis d’Espanya de velocitat 1957-61 El 1960 formà part de l’equip Bultaco, que establí el rècord mundial de velocitat en les 12 i en les 24 Hores en el Gran Premi de França al Circuit de Montlhéry, amb un prototip de 175 cc el Caçarècords , que aconseguí fins a cinc rècords mundials l’any del seu debut internacional Un cop retirat de les competicions…