Resultats de la cerca
Es mostren 2493 resultats
Santa Maria de la Llinda (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera d’aquesta enigmàtica edificació romànica ECSA - JA Adell La capella de Santa Maria és situada al costat del mas de Llinda, que es troba a uns 2 km a l’oest del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958818 Història La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 en una donació que feu Sunifred d’una torre, unes cases i d’altres propietats que posseïa al terme d’Olèrdola Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida Segons es desprèn d’un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l’any 1024 s’hi…
aikido

L'aikido és un art marcial d'autodefensa
Arxiu Associació Cultural Aiki Catalunya
Altres esports de combat
Art marcial d’origen japonès, basada en el moviment circular, que té per objectiu, sempre que sigui possible, la neutralització de l’adversari amb el mínim de violència possible.
Se centra en la utilització de l’energia de l’oponent per redirigir-la en contra seu, aconseguint així el control de la situació El terme aikido deriva de tres ideogrames japonesos ai , que significa ‘harmonia’, ki , que significa ‘energia vital’, i do , que significa ‘via’ Aquests tres kanjis es tradueixen com ‘la via de l’harmonia entre les energies’, és a dir, el camí per aconseguir l’harmonia amb un mateix i amb l’univers En definitiva, l’aikido cerca l’harmonia universal entre cos, esperit, naturalesa i cosmos L’aikido nasqué a partir de les tècniques de l’aiki-jutsu, art marcial del…
Senegàmbia
Geografia física
Regió de l’Àfrica occidental, formada per la conca hidrogràfica dels rius Senegal i Gambie, corresponent als actuals estats del Senegal, de Gàmbia i, en part, de Mali i de Guinea.
Àustria
Regió
País de l’Europa central situat a la vall mitjana del Danubi, que comprèn els actuals länder de l’Alta Àustria i de la Baixa Àustria i la ciutat de Viena.
L’antiga Marca Oriental o marcgraviat d’Àustria fou elevada a ducat el 1150, arxiducat el 1453 i a imperi el 1804 Ha donat nom a l’estat dinàstic dels Habsburg Àustria i, posteriorment, a la República d'Àustria
baronia d’Alberic
Història
Demarcació senyorial que comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda (actuals termes municipals d’Alberic i de Gavarda); era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837
societat de consum
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa l’estat i l’etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.
Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció
Unterwalden
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa, al S del llac dels Quatre Cantons.
Comprèn els semicantons sobirans d' Obwalden , a l’W, més gran i menys poblat 491 km 2 32 225 h est 2000, i de Nidwalden , a l’E, més petit i més poblat 276 km 2 37 657 h est 2000 Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S Titlis, 3 243 m És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys importància si…
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’…
dit

Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…
substrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.
Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina