Resultats de la cerca

Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…

El concepte de cànon comporta una noció d’ordre i de mesura, l’aplicació de la qual a les arts és molt antiga, car els egipcis ja l’empraren per a estructurar llurs obres plàstiques El cànon permet d’establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una determinada extensió mòdul, dit, cap, etc presa com a base Els grecs hi dedicaren una atenció especial, i Policlet fins i tot escriví un opuscle on estudiava les proporcions ideals d’una escultura El Dorífor , on Policlet plasmà la seva tesi, està, tanmateix, en contradicció amb obres d’altres escultors…

Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara 1974,  Le…

Graduat a Harvard en literatura espanyola 1904, després estudià a Atenes El 1909 es doctorà a Harvard amb una tesi sobre Mediaeval Spanish Allegory Allà fou professor de grec i de belles arts El 1934 esdevingué William Dorr Boardman Professor La seva tasca docent fou de gran importància És autor d’ A History of European and American Sculpture 1924, però la seva gran aportació és A History of Spanish Painting iniciada el 1930 en catorze volums, els dos darrers editats a la seva mort per Harold E Wethey Hi compilà gairebé exhaustivament per primera vegada la pintura medieval —i part de la…

S'inicià professionalment al cor del Gran Teatre del Liceu , on  destacà després de diversos anys de cantar petits papers, sobretot quan abandonà la corda de baix i adoptà la de baríton Hi debutà l’any 1970 amb Aïda , de Giuseppe Verdi , l’obra del qual esdevingué el principal vehicle de la seva projecció Des d’aleshores inicià una brillant carrera internacional, amb un repertori centrat en l’òpera italiana de Donizetti a Puccini , a més de Verdi El 1980 inaugurà la temporada del Teatro alla Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi, amb un gran èxit El 1983 féu el debut a la…

Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any,…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’…

El seu pare, Mehli Mehta, fou el fundador de l’Orquestra Simfònica de Bombai Inicià els estudis de medicina, però aviat abandonà la carrera per dedicar-se exclusivament a la música Entre el 1954 i el 1960 estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i posteriorment amplià la seva formació a Siena i a Tanglewood Fou deixeble de Hans Swarowsky El 1958 guanyà un premi de direcció orquestral a Liverpool i començà a dirigir a Bèlgica i a Iugoslàvia El 1961 fou contractat com a director associat de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, de la qual fou director artístic 1961-78 El 1962 dirigí al…

Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o  Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de…

Estudià teatre i el 1951 es diplomà per l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Roma El mateix any fundà un grup teatral, per al qual escriví diverses peces, i amb el qual feu gires per Europa Retornà a Roma després de treballar en diversos vessants del món de l’espectacle, fins el 1963, que fou ajudant de Federico Fellini en Otto e mezzo i rodà el seu primer film,  I basilischi 1963, de temàtica social i amb un fort component feminista, recurrent en la major part de la seva producció posterior  Questa volta parliamo di uomini 1965, Mimì metallurgico ferito nell’onore 1971, Film d’amore e d’anarchia…