Resultats de la cerca
Es mostren 1285 resultats
Jaume Roca i Bauzà
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Treballà en una teuleria i després fou venedor ambulant de gerres, i per això conegut com Es Gerrer Republicà, participà en l’aixecament popular del seu poble el 1868, i el 1873 en fou tinent d’alcalde Posteriorment, fou cap del partit republicà d’Andratx Amb el pseudònim d’ Un pagès d’Andratx , estrenà, amb èxit popular, a partir del 1869, entremesos marcats pel seu ideari republicà democràtic, volterià i anticlerical, sovint de resposta immediata als esdeveniments polítics i socials Sa revolució d’un poble , 1874, el més ambiciós, en quatre actes, en prosa i vers Sa venguda del rei , …
,
Josep Anton Baixeras i Sastre
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Dret
Escriptor, traductor, polític i activista cultural.
Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A…
,
Henri Breuil
Prehistòria
Cristianisme
Sacerdot i prehistoriador francès.
Fou membre de l’Académie des Inscriptions et de Belles Lettres Del 1910 al 1960 fou professor de l’Institut de Paléontologie Humaine de París i, del 1925 al 1947, professor del Collège de France Especialista en l’època del Paleolític i en l’art rupestre, ha estat un dels creadors de la prehistòria en la fase de consolidació El 1912 rebutjà la divisió del Paleolític Chellià-Acheulià-Mosterià substituí el terme Chellià pel d' Abbevillià i introduí el de Clactonià i d’altres Defensà l’autenticitat de les pintures rupestres i organitzà una classificació per èpoques Estudià diversos jaciments i…
Jordi Puigneró i Ferrer

Jordi Puigneró i Ferrer
Generalitat de Catalunya
Política
Polític i enginyer.
Graduat en enginyeria de sistemes d’informació per la Universitat de Surrey Anglaterra, fou analista programador a la seu del Deutsche Bank a Frankfurt 1997-2000 i consultor sènior i cap de projectes informàtics i de noves tecnologies a IBM 2000-03 Afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya des del 1999, presidí la secció local del partit a Sant Cugat 2009-12 Entre el 2005 i el 2015 exercí diverses responsabilitats a l’Ajuntament de Sant Cugat, entre d’altres el càrrec de tinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia El novembre del 2013 fou nomenat…
Roger Torrent i Ramió

Roger Torrent i Ramió
© Esquerra Republicana de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en estudis territorials i urbanístics per la Universitat Politècnica de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, el 1998 s’afilià a les Joventuts d’ Esquerra Republicana de Catalunya i l’any 2000 a aquest partit Diputat per ERC des del 2007 en la legislatura 2016-17 dins la coalició Junts pel Sí , fou alcalde de Sarrià de Ter des d’aquest any fins al 2018 El 17 de gener de 2018 prengué possessió del càrrec de president del Parlament de Catalunya en substitució de Carme Forcadell, el novè…
Charles Michel
Política
Polític belga.
Graduat en dret per la Universitat Lliure de Brusselles 1998, exercí l’advocacia en aquesta ciutat El 1991 ingressà al Partit Reformista Liberal, les joventuts del qual presidí els anys 1992-99 Membre 1994 i vicepresident 1995-99 del consell provincial del Brabant Való, el 1999 fou elegit diputat al parlament federal, i revalidà l’escó en les convocatòries següents Fou ministre d’Afers Interns i de la Funció Pública 2000-04 en el govern de Guy Verhofstadt Regidor d’urbanisme de Wavre 2004, el 2006 en fou elegit alcalde d’aquesta població Participà activament en la refundació del…
Senegal 2014
Estat
Dos anys després d’arribar a la presidència, amb el suport d’una coalició heterogènia, Macky Sall va perdre les eleccions locals al final de juny, derrota que va ser interpretada com una desaprovació de la seva gestió En localitats importants, com Dakar, Ziguinchor i Sant-Louis, els candidats de l’aliança presidencial Benno Bokk Yakaar van ser escombrats En una de les comunes de Dakar, Grand-Yoff, la primera ministra Aminata Touré va perdre davant l’alcalde de la capital, el socialista Khalifa Sall, una figura emergent La derrota li va costar el càrrec, perquè el president Sall la va…
Zàmbia 2014
Estat
Les disputes en el si del Front Patriòtic FP, el partit en el poder, per la successió del president Michael Sata, mort a l’octubre, van amenaçar l’estabilitat del país La vídua del president, Christine Kaseba-Sata, i el fill, Mulenga Sata, alcalde de Lusaka, van ser els candidats més ben situats dins del Front Patriòtic per a les eleccions anticipades, previstes per al 20 de gener de 2015 Però no van ser els únics el nebot Miles Sampa, secretari d’estat de Comerç i Indústria, i l’exministre Edgar Lungu també van tenir suports en el partit Per contra, el president interí, Guy…
Ramon Coll i Rodés

Ramon Coll i Rodés
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Milità a la Lliga Regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat provincial i alcalde de Barcelona 1935 Es dedicà a l’estudi del dret català i al seu ensenyament des de molt jove Fou ponent de divisió territorial universitària al Primer Congrés Universitari Català 1903, secretari de la Federació Escolar Catalana 1904 i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1917 i catedràtic de dret civil català a la Universitat 1932 Fou, encara, membre de la comissió…
Joan Casanellas i Ibars
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet” Fou tinent d’alcalde a Barcelona 1931, diputat al parlament català 1932, i després a les corts de la República 1936, per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió” Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a Saragossa i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina