Resultats de la cerca
Es mostren 1801 resultats
Oleta
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43…
Solar Impulse
Aeronàutica
Primer avió propulsat per energia solar a completar la volta al món.
El projecte Solar Impulse de construcció d’una aeronau d’aquest tipus capaç de recórrer distàncies comparables a les dels aparells convencionals fou iniciat el 2004 pels pilots suïssos André Borschberg i Bertrand Piccard, net del físic i oceanògraf Auguste Piccard El 2009 presentà un primer prototip, el Solar Impulse 1, que l’any següent fou el primer giny propulsat per energia solar a volar ininterrompudament una nit sencera, i el 2013 el primer a recórrer sense aturades els Estats Units de costa a costa El primer intent de volta al món amb un avió Solar Impulse Solar Impulse 2 començà al…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que…
Jorge Guillén

Jorge Guillén
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’elaboració…
Sinibald Mas i Gas
Marí.
Iniciat en la navegació als 14 anys, després de ser rebutjat com a alumne de nàutica al collegi de San Telmo de Sevilla 1754, s’embarcà durant tres anys i participà en la campanya militar d’Alger, i aconseguí una recomanació dels seus superiors per a estudiar a l’acadèmia de pilots de Cartagena 1760-62, on obtingué el títol de pilot d’altura Capturat el 1762 per un vaixell del cors algerià, fou obligat durant sis anys a exercir la pirateria per compte dels seus raptors a la Mediterrània i a l’Atlàntic Un cop alliberat després del pagament d’un rescat 1768, per encàrrec de la…
La serra de Crevillent
Cinglera a la façana meridional de la serra de Crevillent Ernest Costa La serra de Crevillent 225, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Amb gairebé 30 quilòmetres de longitud, la serra de Crevillent se situa entre les comarques de les Valls del Vinalopó, al nord, i el Baix Vinalopó i el Baix Segura, al sud Els seus cims, la Vella 835 m i Sant Gaietà 817 m, ressalten fortament en el paisatge, sobretot a la cara sud, on baixen amb pendents molt forts fins a les marjals del Baix Vinalopó i Baix Segura La serra està formada fonamentalment per margues triàsiques i calcàries, i…
Les serres d’Onil i la Fontanella
Estreps de la serra d’Onil coberts per formacions arbòries de pins blancs, pins pinyers i carrasques al fons, el Menejador Ramon Dolç Les serres d’Onil i la Fontanella 214, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres d’Onil i de la Fontanella constitueixen la prolongació meridional del massís de Mariola Es tracta de dues serralades paralleles i molt similars, orientades de sud-oest a nord-est, i separades per una petita vall per la qual discorren la rambla del Pinar i el barranc de Pinarets La serra de la Fontanella és un anticlinal format per calcàries juràssiques i…
Hispasat

Antena receptora d’Hispasat
© Hispasat
Astronàutica
Telecomunicacions
Operador espanyol de satèl·lits de telecomunicacions.
Creat el 1989 i participat inicialment per Telefónica, Retevisión , Caja Postal, l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial INTA i l’empresa pública Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación CDTI Des del 2022, l’accionariat d’Hispasat el formen Red Eléctrica Sistemas de Telecomunicaciones Restel, amb el 89,68%, la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales SEPI, amb el 7,41%, i el CDTI, amb el 2,91% El primer satèllit posat en òrbita fou l’ Hispasat 1A , el setembre del 1992, i fou situat en la posició orbital 30°W a 36000 km d’altura, on s’han situat…
Rabindranāth Tagore
Rabindranāth Tagore
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura
Música
Poeta, músic, pintor i filòsof bengalí.
Darrer dels catorze fills d’una família selecta un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan, estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra 1877-88 En tornar a l’Índia s’ocupà de l’administració de les propietats del seu pare 1891 a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l’endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits Fundà a Śantiniketan una escola 1901 basada en els postulats de la llibertat intellectual i la formació…
escala
Música
Successió de sons disposats segons un mode o sistema determinat.
És anomenada ascendent si els sons progressen en el sentit greu-agut, i descendent en cas contrari Les escales difereixen per la distribució de les distàncies entre les notes i per llur altura inicial Al segle XI, Guido d’Arezzo donà nom a cadascuna de les notes de l’hexacord ut, re, mi, fa, sol, la, síllabes inicials de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis re sonare fibris / mi ra gestorum fa muli tuorum / sol ve polluti la bii reatum / S ancte I oannes Més tard hom hi afegí un setè grau, anomenat si La síllaba ut , difícil de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina