Resultats de la cerca
Es mostren 2163 resultats
Eutropi
Cristianisme
Bisbe de València (d 589 — a 610).
Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili
Eusebi
Cristianisme
Papa (abril-agost del 309).
D’origen grec, s’hagué d’enfrontar amb la querella dels lapsi , en la qual seguí les tesis del seu predecessor Marcel I Fou desterrat per Maxenci I a Sicília, on morí La seva festa se celebra el 14 d’agost
Eunomi
Cristianisme
Bisbe de Cízic, a l’Àsia Menor (360).
Fou l’exponent principal dels anomeus, després del seu mestre Aeci Fou exiliat per l’emperador Teodosi Les seves obres, la més important de les quals és l' Apologia , provocaren diversos escrits de refutació de Basili el Gran, Gregori de Nissa, etc i quasi totes foren cremades per ordre imperial
Agustí Esteve i Marquès
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on obtingué un primer premi de la de San Fernando Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778 Després d’una etapa d’influència de Mengs, el 1794 ja tenia relació amb Goya El 1800 esdevingué pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles El 1808 s’independitzà de la influència de Goya —de qui havia copiat nombroses obres— i continuà amb un estil tou i fàcil, propi, fins el 1815, any que ja fou eclipsat per Vicent López Poc abans de morir tornà a València Dèbil i delicat, fou influït per la força del color de Goya, el qual imità amb…
Josep Esteve i Dolç
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, conegut amb el cognom castellanitzat Estevan, o també per Josep Dolç.
S'establí a València el 1732, on actuà fins el 1776 Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici La seva obra més important fou la impressió d' Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno 1749 el 1768 imprimí la Prosodia de la lengua latina , de Gregori Maians i Siscar El 1771 era majordom de la confraria d’impressors La impremta fou continuada ja des del 1773 per un probable fill seu, Josep Esteve i Cervera 1747-1820, el qual publicà el Código de Napoleón 1812 i edità, des del 1791, el Diario de Valencia Cap al 1807 s’associà amb els seus germans, sobretot amb Miquel Esteve i Cervera…
Esteve
Història
Vescomte de Narbona.
El 834 presidí un tribunal sobre reclam d’unes aprisions per part de Dextre, contra Teofred, fill de l’hispà Joan El 836 els vescomtes Ermenard i Austen ja l’havien succeït El fidel Esteve, que rebé un precepte de Carles el Calb, afavorint-lo de béns al Narbonès 849, qualificat el 852 de vassus dominicus i jutge del tribunal del comte Odalric, marquès de Gòtia, a Crespià Narbonès, deu ésser un altre personatge, probablement el seu fill 880
Boeci de Dàcia
Filosofia
Filòsof.
Mestre de la facultat d’arts a París, fou un dels principals representants de l’averroisme del s XIII i fou condemnat juntament amb Siger de Brabant el 1277 La seva obra principal és De summo bono sive de vita philosophi
Ramon de Blanes i de Palau
Història
Diplomàtic.
Cavaller i majordom del rei Martí l’Humà Germà de Francesc i de Jofré De jove fou conegut amb el nom de Pericó El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d’Anglaterra per la reina Maria de Luna, per tal de desfer una possible aliança dels súbdits francesos d’aquest monarca amb el comte de Foix, pretendent a la corona catalanoaragonesa però, fet presoner, fou lliurat al comte de Foix El 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França
Bhāskara
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom indi anomenat, també, Ācārya, «el savi».
Fou un dels més genials matemàtics indis i, a part altres treballs matemàtics i astrònomics, introduí el concepte d’infinit en matemàtiques, ja substituïa les incògnites per lletres i sembla que intuí els productes entre signes El seu llibre més famós és el Siddhānta-śiromani ‘Fi del sistema’, 1150, dividit en dues parts sobre matemàtiques i dues sobre astronomia
Bernat de Gòtia
Història
Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i de Bourges (Berry) i Autun (Borgonya) (876-878).
Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels seus comtats,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina