Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
albeca
albeca d’un tronc de cedre
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l’escorça.
La integren tubs conductors actius, els darrers formats entre els 2 i 5 anys fins als 12 anys Els més vells, és a dir, els més interns, s’inutilitzen i s’endureixen, i formen el duramen tronc L’albeca té la constitució fisicoquímica que correspon als teixits actius de l’arbre, per la qual cosa, a més d’ésser molt tova, té poca resistència Se sol separar, ensems amb l’escorça, de la resta del tronc destinat a la fusteria
äfja
Geologia
Capa superficial grisa dels sòls aquàtics, amb restes poc descompostes de vegetals superiors i d’algues.
acroblast
Biologia
Capa externa del mesoblast, que dóna lloc a l’acrosoma en el moment de l’espermatogènesi.
exosfera
Meteorologia
Capa més superior de l’atmosfera terrestre, la pressió de la qual assoleix els valors mínims.
S'estén des dels 500 km d’altitud fins a un màxim que pot ésser fixat entorn dels 800 km, on l’aire deixa d’ésser considerat com un gas, atesa la seva baixa densitat Més enfora, comença l’espai interestellar
bofegar-se
Inflar-se la capa que forma el revestiment d’alguna cosa, formant una bòfega o bòfegues.
grapissar
Ecologia
Geologia
Capa de petits còdols calcaris d’origen orgànic (algues vermelles calcificades), acumulats en els fons marins.
En alguns països del nord d’Europa, amb el nom de maërl , el grapissar és extret i emprat com a corrector de sòls àcids
cresp
Capa més consistent que es forma a la superfície d’una cosa líquida, pastosa, terrosa, etc.
endossar
Posar a algú (la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors o l’esquena).
stratiformis
Meteorologia
Dit de l’espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té forma de capa horitzontal extensa.
Gesses, sal i polsim
L’escàs desenvolupament edàfic Els processos edàfics dels deserts freds no difereixen fonamentalment dels que es donen als deserts càlids, encara que les particularitats climàtiques específiques dels primers altes temperatures del sòl a l’estiu, congelació del sòl a l’hivern, sequedat extrema i alta evaporació a l’estiu, humectació insuficient del sòl, etc comporten per una banda un grau més elevat de meteorització física mentre que per una altra limiten encara més els processos biològics del sòl Els més abundants són sòls poc desenvolupats amb una estructura feble, un contingut d’humus…