Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
acroblast
Biologia
Capa externa del mesoblast, que dóna lloc a l’acrosoma en el moment de l’espermatogènesi.
endossar
Posar a algú (la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors o l’esquena).
senzillar
Construcció i obres públiques
Posar la primera capa de rajoles o maons (en les soletes, els revoltons, les voltes, etc).
bofegar-se
Inflar-se la capa que forma el revestiment d’alguna cosa, formant una bòfega o bòfegues.
albeca
albeca d’un tronc de cedre
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l’escorça.
La integren tubs conductors actius, els darrers formats entre els 2 i 5 anys fins als 12 anys Els més vells, és a dir, els més interns, s’inutilitzen i s’endureixen, i formen el duramen tronc L’albeca té la constitució fisicoquímica que correspon als teixits actius de l’arbre, per la qual cosa, a més d’ésser molt tova, té poca resistència Se sol separar, ensems amb l’escorça, de la resta del tronc destinat a la fusteria
càpsula externa
Anatomia animal
Capa de substància blanca de l’encèfal situada per fora del nucli lenticular del cos estriat.
escorça cerebral
Localització de les diferents àrees de l'escorça cerebral on es desenvolupen les diferents funcions
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Capa externa del cervell, de 20 a 23 mm de gruix, formada per neurones (substància grisa).
S'hi integren les funcions sensitives, motores i de consciència
stratiformis
Meteorologia
Dit de l’espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té forma de capa horitzontal extensa.
cos mucós de Malpighi
Biologia
Capa profunda de l’epidermis, blanca, espessa i turgent, constituïda pels estrats basal, espinós i granulós.
Gesses, sal i polsim
L’escàs desenvolupament edàfic Els processos edàfics dels deserts freds no difereixen fonamentalment dels que es donen als deserts càlids, encara que les particularitats climàtiques específiques dels primers altes temperatures del sòl a l’estiu, congelació del sòl a l’hivern, sequedat extrema i alta evaporació a l’estiu, humectació insuficient del sòl, etc comporten per una banda un grau més elevat de meteorització física mentre que per una altra limiten encara més els processos biològics del sòl Els més abundants són sòls poc desenvolupats amb una estructura feble, un contingut d’humus…