Resultats de la cerca
Es mostren 2089 resultats
Pere A. Salvà i Tomàs
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1973, es doctorà el 1978 Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, n'és catedràtic de geografia humana S'ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca 1987
Stanley B. Prusiner
Medicina
Bioquímic i neuròleg nord-americà.
Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997
Esteve Pujals i Fontrodona
Literatura
Escriptor i professor.
Llicenciat en lletres a la Universitat de Barcelona, estudià a Oxford i a Londres Primer catedràtic de literatura anglesa a la Universitat de Madrid 1961, la primera a l'Estat espanyol i redactor d' Arbor President honorari de l’Asociación Española de Estudios Anglo-Americanos” AEDEAN des de 1981, fou un reconegut traductor al castellà d’obres de Shakespeare, Milton, Byron i Thomas Publicà, entre altres estudis, la seva tesi Espronceda y Lord Byron 1949, premi Menéndez Pelayo, i El Romanticismo inglés 1969
Pere Puig i Adam
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid Cursà la carrera d’enginyer industrial i fou professor de càlcul infinitesimal de l’Escuela Superior Aerotécnica i catedràtic de didàctica matemàtica de la Universitat de Madrid Durant la guerra fou professor a l’Institut-Escola del Parc, a Barcelona Publicà estudis d’automàtica i collaborà en un gran nombre d’obres didàctiques amb J Rey Pastor
Allard Pierson
Filosofia
Pensador i escriptor neerlandès.
Llicenciat en teologia 1854 amb un estudi sobre el realisme i el nominalisme medievals, pastor protestant a Lovaina 1854-57 i a Rotterdam 1857-65 Influït per la teologia moderna, trencà amb l’ortodòxia eclesiàstica i residí a Heidelberg fins el 1874 com a professor privat i catedràtic A la nova Universitat d’Amsterdam ensenyà història de l’art, estètica i literatura moderna fins el 1895 Les seves publicacions abracen un camp amplíssim història, bíblia, hermenèutica, arqueologia, crítica literària, etc
Vicenç de Margarit i de Biure
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Josep de Margarit i de Biure Ingressà en l’orde dominicà Féu engrandir el convent de Sant Domènec de Girona i fou catedràtic de teologia de la universitat gironina Gràcies al seu germà, els reis francesos el preconitzaren bisbe de Lleida 1642-46 i posssiblement de Solsona 1646-51 i de Barcelona 1651-52 El 1652 s’establí al Rosselló, on Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna 1659, però la Santa Seu no el reconegué fins el 1669
Francesc Xavier Lluch i Gros

Francesc Xavier Lluch i Gros
© Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Indústria tèxtil
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i expert tèxtil.
Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats
Joan Figueras i Vila
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Nobles Arts, de Barcelona, i a l’Academia de San Fernando, de Madrid, de la qual més tard fou catedràtic de modelatge Els busts d’Adelardo López de Ayala i de Bécquer, entre altres, el feren famós en el gènere retratístic Com a autor de monuments té el mausoleu d’Álvarez de Castro 1870, a Girona, d’estil Imperi, i el monument a Calderón de la Barca 1874, a Madrid, de caràcter més naturalista
Miquel Moragues i Barceló
Astronomia
Geografia
Cristianisme
Eclesiàstic; doctor en teologia, estudià també geografia i astronomia.
Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut Finalment, el 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837 —que inclou un resum de literatura catalana— i Noticias del país relativas a la nueva Universidad literaria Balear 1841
Josep Monserrat i Riutort
Serra
Científic.
Llicenciat en medicina 1847, fou catedràtic de química 1847-81 i rector de la Universitat de València 1874-81, càrrec des del qual reformà el Museu d’Història Natural i el Jardí Botànic, aconseguí la construcció d’una nova facultat de medicina i l’acabament del claustre de la Universitat Literària Estudià l’eclipsi de Sol del 1860 Introduí al País Valencià el procediment fotogràfic de Daguerre abans del 1840 i contribuí a la creació de l’Institut Mèdic Valencià 1841
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina