Resultats de la cerca

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i entrenà a les ordres de Joan Martínez Assolí la tercera posició en el Campionat d’Espanya en categoria absoluta 2008 i obtingué el quart lloc en la mateixa competició 2010 Es proclamà tres vegades campió de Catalunya en categoria absoluta 2008, 2010, 2011 i dues vegades subcampió 2010, 2011 Ostenta el rècord català sènior en la categoria de 56 kg

S’inicià al Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà cinc vegades campió de Catalunya de lluita en la modalitat de lliure olímpica 1972, 1973, 1975, 1977, 1980 i quatre en la modalitat de lluita grecoromana 1973, 1976, 1977, 1978 També fou campió de sambo 1978 En abandonar l’alta competició, es dedicà a l’arbitratge i arribà a ser jutge internacional de categoria tercera

Fundat el 2005 i impulsat per Jaume Castell, participà per primera vegada en la Lliga la temporada 2005-06 El 2007 disputà la semifinal de la Copa del Rei La temporada 2007-08 es retirà de la competició Jugava els seus partits al Palau de Gel de Viella El seu successor fou el Club Hockey Gèu d’Aran, fundat el juny del 2008 i centrat en les categories inferiors

Dirigí equips de promoció al CB Torelló, posteriorment formà part del quadre tècnic de la federació catalana i dirigí equips del projecte Segle XXI, tant a la competició de Copa Catalunya com a la Lliga femenina 2 També ha dirigit seleccions espanyoles de categories inferiors, amb les quals obtingué la plata en l’Europeu juvenil 1993, l’or en l’Europeu júnior 1998 i l’or en l’Europeu cadet 1999

Competí representant el Club de Lluita la Mina en les modalitats de lluita grecoromana i lliure olímpica Es proclamà subcampió 2009 i fou tercer 2010 al Campionat d’Espanya de grecoromana, que guanyà en la categoria júnior 2009 Fou campió de Catalunya sènior de grecoromana 2009 i de lluita lliure 2009 Aconseguí també la medalla de bronze als Campionats de Catalunya en grecoromana 2010 El 2010 abandonà l’alta competició

S’inicià en el motociclisme de competició a dinou anys, en proclamar-se subcampió d’Espanya d’enduro júnior en la categoria de 125 cc Des d’aleshores la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en un dels millors pilots de motos del món dels darrers anys Ha guanyat les proves Baixa Itàlia 1999, 2000, Baja Aragón 1997, 1998, 1999, 2002, 2005, els rallis d’Egipte 2003, de Sardenya 2003, de Tunísia 2002 i del Marroc, i ha estat campió d’Espanya i d’Europa 1994 d’enduro, a més d’aconseguir diverses victòries en competicions de resistència, els anomenats ISDE International Six Days Enduro, als…

Fou fundada el 1939, any que l’organització Joventut d’Acció Catòlica Espanyola JACE recollí la tradició iniciada per la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant els anys trenta d’organitzar campionats de basquetbol Aquesta mena de competicions foren conegudes popularment com la diocesana i amb el temps anaren guanyant en nombre de participants, gràcies sobretot a la incorporació dels més petits La competició s’establí bàsicament a la província de Barcelona, on es disputaven els Campionats Diocesans i la Copa JACE Posteriorment, incorporà altres esports atletisme, tennis de taula,…

S’inicià al Club Ariel de Barcelona El 1953 debutà en la competició i guanyà el Campionat de Catalunya individual, de dobles i per equips, iniciant així una llarga trajectòria de títols que la dugueren al número 1 del tennis de taula català Després de dos anys a Anglaterra, el 1956 repetí els títols catalans i guanyà per primer cop un títol estatal, el de dobles mixtos El 1957 fitxà pel CT Barcino i durant cinc anys, fins el 1961, guanyà tots els títols espanyols possibles cinc d’individuals, de dobles, de mixtos i per equips, així com cinc títols catalans d’individuals i per equips i dos de…

Conegut popularment com Joan Martí de la Garriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat

És considerada com una pràctica esportiva que, amb aparells lleugers, és objecte de competicions en les quals són tinguts en compte la precisió de les maniobres i l’enllaçament de les figures Des del 1960 la Federació Aeronàutica Internacional FAI organitza cada dos anys una competició mundial Les principals figures acrobàtiques són el picat en la vertical, el rull looping , el tirabuixó, la caiguda amb pèrdua de velocitat i la volta Immelmann