Resultats de la cerca

Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…

La Diputació del General disposava d’un erari públic separat del fisc reial Víctor Ferro el considera “un dels eraris públics més antics d’Europa” Aquest tenia el seu origen en els impostos permanents i temporals i en el dret d’emetre un deute públic censals Creat per les corts, l’erari servia tant per a sufragar els serveis al rei com per a pagar les obligacions públiques de la Diputació, des de les vinculades als seus deures en matèria de defensa de la legalitat contra les contrafaccions fins a les lligades al manteniment de la mateixa institució i a les derivades de l’exercici…

Afirmava taxativament la sobirania nacional i era molt semblant a la del 1837

Les Corts d’Aragó aproven, amb els vots favorables de PSOE, IU i Chunta Aragonesista, la Llei de patrimoni cultural, que entre altres coses reconeix la cooficialitat de la llengua catalana en els territoris de la Franja de Ponent La llei proposa l’elaboració d’una llei de llengües que doni un marc jurídic específic per a regular la cooficialitat del català i l’aragonès

La parròquia Sant Andreu és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del s XVII, a la de Corts El castell de Mata és esmentat al començament del s XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà

Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys cinquanta i seixanta A la dècada dels noranta, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós aluminosi , especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993

Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa Estudià a Osca i Saragossa Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó 1814, 1820 i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts 1820 Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla 1785 d’Ignacio Jordán de Asso y del Río

Heretà del seu pare el monestir de Piedra, que reformà i restaurà Fou diputat a corts per Mataró, per Igualada i per Valls Publicà poemes Ensayos poéticos , 1848 La batalla de Bailén , 1851, obres teatrals Una lección de baile , 1852 Boadicea , 1853 Deudas pagadas , 1856 i El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 i Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823

Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona