Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
club dels Jacobins
Política
Agrupació política francesa.
Creada el 1789 a Versalles, tingué diversos noms, però hom la conegué pel de club dels Jacobins pel fet d’haver installat la seva seu, a París, en un convent de dominics, coneguts popularment com a jacobins Inicialment fou un club parlamentari moderat hi figuraren des de Mirabeau fins a Lafayette, però el 1792 el dominaren els republicans radicals, com Robespierre, Saint-Just, Pétion, etc, cosa que provocà la sortida del grup girondí, que des d’aleshores fou el seu enemic declarat no obstant això, a la seva esquerra figurà encara el Club dels Cordeliers La seva línia política…
Col·legi de Cirurgia de Barcelona
Institució docent per a l’ensenyament de la cirurgia fundada a Barcelona per ordre reial el 1760, sota l’impuls i la direcció de Pere Virgili, segons el model del de Cadis.
Tingué el títol de reial Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat Virgili redactà els estatuts del 1764, any que fou inaugurat oficialment des del 1761 ja funcionava en un edifici propi, d’estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l’Hospital de la Santa Creu segons projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez N'era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director Una part dels títols que concedia eren equivalents als universitaris i controlava l’exercici de la cirurgia al Principat Aviat adquirí un gran…
col

Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
compravenda a carta de gràcia
Dret civil
Contracte de compravenda en el qual el venedor es reserva el dret de redimir o de lluir i quitar quan transmet la cosa.
Constitueix un específic contracte típic, deferent, per tant, del de la compravenda amb pacte de retre, pel fet de crear conjuntament amb la transmissió de la propietat el dret, en aquest cas alienable separadament, de lluir i quitar Ha estat objecte d’una nova regulació per una llei de l’any 1991 D’ençà, ja no es considera una institució perjudicial perquè no inclou un dret real de garantia d’un préstec usurari, sinó que el seu fonament és la transmissió inicial d’una propietat de manera indefinida, però no definitiva En aquest sentit, es pot redimir o recuperar la cosa venuda…
automatització
Economia
Sociologia
Tecnologia
Aplicació d’automatismes per tal d’aconseguir que parts importants, i àdhuc la totalitat, d’un procés de producció augmentin la rendibilitat fent que es mantingui un nivell uniforme de qualitat.
Es porta a terme amb una producció sense pertorbacions de servei, amb simplificacions en el sistema de treball i amb disminució o anullació de la intervenció de l’home com a element de producció L’automatització, possible gràcies al gran desenvolupament experimentat per l'automàtica durant la primera meitat del s XX, és aplicable especialment en tots aquells processos continus o respectius que presenten un programa únic d’elaboració Així, doncs, són especialment adequades per a l’automatització les produccions en gran sèrie d’una peça mecanitzada, les plantes productores d’energia, les…
càbala
Judaisme
Conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, desenvolupades en el judaisme.
La càbala especulativa , o càbala pròpiament dita l’anomenada pràctica -ma’sīt- degenerà en màgia i ocultisme, disposa d’uns procediments exegètics propis guematria, notarikōn, temurà per a llurs interpretacions del món, del seu origen i dels seus misteris Déu és considerat infinit, principi de totes les coses i desconegut i incomprensible per a les criatures De la divinitat procedeixen per emanació deu atributs, anomenats sefirot L’ànima, emanació d’una sefirà , existeix abans del naixement, té diversos graus i consta d’un element masculí i d’un altre de femení hom…
ària
Música
Melodia, vocal o instrumental, generalment acompanyada per l’orquestra i sovint precedida i seguida per un recitatiu, que té el seu lloc —potser el més important— en tota obra lírica: òpera, cantata, oratori, etc.
Originàriament i en l’accepció més general, ària era sinònim de melodia instrumental o vocal i designava petits fragments, fins i tot certes danses, d’essència generalment melòdica Al s XV, a Itàlia, expressava una manera particular de cant regional, per exemple “ària a la veneciana” Al s XVI, aer indicava la cançó musical adaptable a diverses estrofes de la mateixa composició poètica, o fins i tot de composició distinta, i es referia especialment a la part de la cantilena que s’elevà a la veu superior i es féu independent al s XVII Arie foren anomenats els primers fragments de Caccini Fou…
Joan Calví

Joan Calví
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…
Sant Julià del Llor (Sant Julià del Llor i Bonmatí)
Art romànic
Situació Interior de l’església l’absis es comunica amb la nau per un doble plec o arc presbiteral F Tur L’església parroquial de Sant Julià del Llor s’alça alcim del turó sobre el nucli del poble Mapa L38-13333 Situació 31TDG709466 Del punt quilomètric 13,2 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, just a la sortida d’Anglès i abans de passar el pont que salva la riera d’Osor, surt una carretera en direcció nord-est cap a Sant Julià de Llor JRR Història L’església de Sant Julià del Llor —topònim que evoca una zona de llorer— apareix esmentada inicialment l’any 949 Fou…
Camí de Biuse a l’Alt Urgell (Llavorsí)
Art romànic
Situació Un dels trams més ben conservats d’aquest antic camí, al seu pas pel coll del castell de Biuse ECSA - A Roig La forma d’accés actual al despoblat de Biuse és una petita pista de terra que surt de la carretera de Rialb a Llavorsí, a un quilòmetre i mig abans d’arribar a aquesta última població En definitiva és el condicionament, en gran part, del traçat d’un antic camí que unia les zones altes de la conca de la Noguera Pallaresa amb el poblament de muntanya de l’Alt Urgell Mapa 34-10215 Situació 31TCH533044 Camí De Llavorsí, el camí seguia el marge esquerre de la Noguera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina