Resultats de la cerca

Es caracteritzà per una ceràmica senzilla, amb dibuixos negres sobre fons blanc

És un dels músics més importants del jazz dels inicis A dotze anys començà a tocar amb les incipients bandes de jazz de la ciutat El 1919 actuà per Europa amb la Southern Syncopated Orchestra i fou considerat un gran mestre del clarinet Després, el saxòfon soprano es convertí en el seu instrument principal Influí en Johnny Hodges i, indirectament, en Duke Ellington Desenvolupà una carrera molt independent Els últims anys de la seva vida visqué a França, on tingué un gran èxit popular

Estudià al Conservatori de Budapest i al de Viena i actuà amb personalitats com A Rubinstein i A Piatti El 1868 fou cridat per succeir H Wieniawski com a professor de violí al Conservatori de Sant Petersburg, on treballà fins el 1917 i tingué una gran influència sobre l’escola violinística russa Desenvolupà una tècnica especial per tal d’obtenir un so net i lluent, amb una intensitat i un color aconseguits gràcies a una especial utilització del dit índex sobre l’arc del violí

Desenvolupà el càrrec de salmista a l’església de San Isidoro de Madrid A la mateixa ciutat publicà un extens manual amb el títol Arte, o compendio general del canto-llano, figurado, y órgano , del qual es feren moltes edicions entre el 1777 i el 1862 El tractat, que està dedicat al cardenal Lorenzana, segueix l’esquema típic d’altres llibres similars, com ara el de Romero de Ávila del 1761 Dedica algunes pàgines a descriure el canto melodico o eugeniano practicat a la catedral de Toledo

Estudià piano amb Marie Panthès al Conservatori de Ginebra i amb Isidor Philipp al Conservatori de París Al mateix temps fou alumna de Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A París conegué Wanda Landowska, amb qui estudià clavicèmbal i de la qual fou una de les alumnes predilectes Desenvolupà una carrera de solista i oferí concerts a Amèrica, Austràlia, Sud-àfrica i Europa Fou la primera professora de clavicèmbal del Conservatori de Ginebra 1936 GF Malipiero i F Martin li dedicaren algunes obres

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953

Fou fundat l’any 1931 amb el nom de Club-Sport Mollet, que el 1934 canvià per Club Gimnàstic Esportiu Mollet L’any 1941 es convertí en la secció d’atletisme d’Educación y Descanso i el 1967 passà a ser la secció atlètica del Club Recreatiu Mollet, fins que el 1970 adoptà el nom actual Els fundadors foren un grup d’estudiants encapçalats per Alfons Falguera i Castells Té una escola d’atletisme i desenvolupa les activitats a l’estadi municipal la Pedra Salvadora

Pioner de l’handbol català, desenvolupà tota la seva carrera al BM Granollers Fou campió d’Espanya i de Catalunya d’handbol d’onze 1956, 1959 També destacà en l’handbol de set, en què fou dotze vegades internacional Jugà la Copa d’Europa de ciutats 1957 a Barcelona i la Copa Llatina del mateix any i formà part de la primera selecció espanyola que competí en un Campionat del Món 1958 També participà en la primera Copa d’Europa que jugà el BM Granollers 1958

Format al Burjassot Club de Futbol, desenvolupà tota la seva carrera com a professional al València Club de Futbol 1940-52 jugant d’interior esquerre i formant l’anomenada davantera elèctrica Guanyà tres Lligues 1942, 1944, 1947, dues Copes d’Espanya 1941, 1949 i una Copa Eva Duarte 1949 Disputà 275 partits a primera divisió i aconseguí 33 gols Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en la fase final de la Copa del Món del Brasil 1950, on Espanya quedà en quart lloc

Desenvolupà la seva carrera al Club Tennis Mataró Fou campió d’Espanya cadet 1981 i júnior 1983 Debutà com a professional el 1984 Destacà sobretot en dobles, i arribà a ser el número 68 del rànquing mundial el 1986, any que guanyà el torneig de Bordeus fent parella amb Jordi Arrese La seva millor classificació individual en l’ATP fou el lloc 81è 1987 Es retirà el 1993, tot i que el 2002 tornà a jugar diversos torneigs challenge arreu de l’Estat espanyol