Resultats de la cerca
Es mostren 2482 resultats
Francesc Rierola i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand, La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…
,
Pere Abelard
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període romàntic Amb la…
responsori
Música
Cant de la missa o de l’ofici de tipus salmòdia responsorial.
Consisteix en una primera part anomenada resposta, relativament ornamentada, seguida d’un versicle salmòdic i la represa d’una part de la resposta inicial En ocasions se li afegeix la doxologia glòria L’estructura és ternària i té la forma R-V-R o R-V-R-G-R, si hi ha doxologia R responsori V versicle salmòdic G glòria En algunes ocasions, però, s’inclou la resposta completa i fins i tot hi pot haver dos versicles Els textos acostumen a procedir de la Bíblia Existeixen diversos tipus de responsoris el responsori breu, el responsori gradual i el responsori prolix Els darrers, també anomenats…
dades obertes
Electrònica i informàtica
Nom que reben els conjunts de dades consultables i utilitzables sense restriccions pels usuaris.
El concepte de dades obertes neix sobretot de la difusió d’ internet com a eina d’informació i comunicació universals, ja que, anteriorment, tot i que teòricament l'accés a la informació era possible, en la pràctica era molt restringit per limitacions tècniques Les dades obertes pertanyen a diversos àmbits un dels més destacats és el del govern i l'Administració pública Bé que no sempre són accessibles universalment, hi ha una acusada propensió a exigir que ho siguin, apellant als drets dels contribuents, al reforçament de la transparència i al control dels governants La filosofia de les…
octant
Matemàtiques
Cadascuna de les vuit regions de l’espai determinades pels tres plans de coordenades en un sistema de coordenades cartesianes tridimensionals.
dobler
Numismàtica i sigil·lografia
Oficis manuals
Peça de fusta, que hom transporta en rai, de dimensions determinades i que serveix d’unitat de venda entre els raiers.
ordinació municipal
Història del dret català
Ordinació dictada per al bon govern d’una ciutat o vila, amb caràcter general o bé referent només a determinades matèries.
Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia
delfinoteràpia
Mètode terapèutic basat en la interacció del pacient amb dofins, destinat al tractament de determinades afeccions psicològiques, especialment de l’autisme.
densitat relativa
Física
Quocient entre la densitat d’una substància i la densitat d’una substància de referència, mesurades ambdues en unes determinades condicions.
És, doncs, una magnitud adimensional En el cas dels gasos, hom acostuma a definir la densitat relativa com el quocient entre la densitat del gas i la de l’aire, mesurades ambdues a la mateixa temperatura i a la mateixa pressió En el cas dels sòlids i líquids, hom acostuma a definir-la com el quocient entre la densitat de la substància i la densitat de l’aigua a una temperatura de 4°C La densitat relativa dels sòlids és mesurada mitjançant la balança hidroestàtica, i la dels líquids mitjançant la balança hidroestàtica, la balança de Mohr, els areòmetres i els densímetres
símbol
Lògica
Expressió verbal o escrita, definida per unes normes determinades, de la qual hom se serveix per a significar objectes o relacions.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina