Resultats de la cerca

Alçament carlí a Manacor promogut per frares dominicans de sant Vicent Ferrer

Serveix per a l’harmonització i l’afinació dels tubs Escanyavent © Fototecacat/ Studi Ferrer

Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu atribuït per la tradició al cartoixà Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer L’extensió de la devoció des del 1574 feu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa El 1631 el bisbe de Sogorb donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII Hom hi feu…

Ordenat sacerdot el 1982, es llicencià en teologia per la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer del Seminari Diocesà de Montcada de València 1986 i es doctorà en TeologIa per la Universitat Gregoriana de Roma 1993 Fou coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi 1982-85, formador al Seminari Major de Montcada i professor de Síntesi Teològica per als diaques 1985-90 i delegat episcopal de Pastoral Vocacional 1993-97 Fou també nomenat professor de la secció de València del Pontifici Institut Joan Pau II per als estudis sobre matrimoni i família 1993, director del…

Fou rehabilitat el 1928 per la seva descendent Mercè de Casanova i de Ferrer, segona posseïdora

Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira

Ampliació de les drassanes de Barcelona, decretada per Pere el Cerimoniós, sota la direcció del mestre Arnau Ferrer

És constituïda per una planxa de ferro disposada en forma de pala i proveïda de tall a l’extrem oposat al mànec

Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d’informació, literari i artístic, de caràcter castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants Més tard, dirigit per Pere A Serra i integrat en el Grupo Serra, s’ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista A partir del 1976 publica una secció setmanal en català Des del 1997 fa una edició per a Eivissa i Formentera i, des del 2000, una atra per a Menorca

Relator de la superintendència 1714, alcalde major del corregiment de Barcelona 1718 i corregidor perpetu 1720 Posteriorment ocupà la presidència de l’audiència barcelonina El 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, just després d’haver rebut aquesta corporació l’aprovació de Ferran VI