Resultats de la cerca
Es mostren 1635 resultats
Castell de Benasc
Art romànic
Tot i l’abundant documentació que ens proporciona el Ròtol de Benasc, val a dir que al principi del segle XI Benasc només apareix com a villa o territorio i no pas com a districte casteller Això prova que aquesta alta vall pirinenca es mantingué al marge del primer moment feudal i que no tenia cap sentit la construcció d’un baluard defensiu en aquesta zona tan aïllada de la frontera musulmana Els homes de Benasc estaven obligats a participar únicament en l’obra dels castells de la marca, com es constata el 1084 Probablement al segle XII els comtes del Pallars Jussà, senyors de la vall de…
Qian Xuesen
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic i aeroespacial xinès.
Graduat en enginyeria mecànica 1934 per la Universitat Normal de Pequín, anà becat als Estats Units, on obtingué un màster en ciències 1936 al Massachusetts Institute of Technology MIT i collaborà estretament amb el seu mentor, Theodore von Karman Posteriorment anà al California Institute of Technology Caltech, on obtingué el doctorat 1939 Durant la Segona Guerra Mundial participà en el projecte Manhattan i dugué a terme aportacions destacades en propulsió de coets formant part del nucli del Jet Propulsion Laboratory 1943 amb Von Karman i Frank Malina, dins del qual dissenyà míssils que…
Baus

Armes dels Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.
Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un…
Veciana
Família originària de Sarral (Conca de Barberà).
Installada a Valls Alt Camp des de la fi del s XVII, es destacà al s XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap Pere Anton Veciana i Rabassa 1704, fill de Josep Veciana i Moles , filipista durant la guerra de Successió, batlle de Valls i fundador d’aquest cos policíac, fou succeït en ambdós càrrecs pel seu hereu Pere Màrtir Veciana i Civit , que fou succeït, per part seva, pel seu fill Felip Veciana i Dosset Valls, Alt Camp ~1735 — 1789 des del 1762 després d’haver-ne estat caporal des de l’edat de deu anys, casat 1755 amb Maria de Miró i Bover, de…
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Història
Comte de Cocentaina, conseller del rei Alfons el Magnànim i governador de València.
Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici…
música de Bilbao
Música
Música desenvolupada a Bilbao (País Basc).
El seu nom en basc és Bilbo Des del punt de vista musical, Bilbao no començà a destacar fins al final del segle XVIII El primer teatre es construí cap al 1799 i al principi del segle XIX fou fundada una Sociedad Filarmónica Un dels seus membres fou, després de les guerres napoleòniques, Juan Crisóstomo de Arriaga, un gran compositor romàntic que morí prematurament a París quan només tenia vint anys El 1817 es construí un segon teatre, l’Arriaga Com a tot el nord de la Península Ibèrica, a Bilbao és molt apreciat i cultivat el cant coral La Coral de Bilbao, una de les més actives, fou fundada…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
Vaud
Divisió administrativa
Cantó del SW de Suïssa.
La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis de Montreux…
Trieste
Ciutat
Capital de la regió de Friül-Venècia Júlia i de la província homònima, al Friül, Itàlia.
És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics Té universitat S'hi celebra una fira de mostres internacional Habitada originàriament pels celtes, l’antiga Tergeste fou…
Traiguera
Vista parcial de Traiguera i de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat al N de la comarca, entre l’antic camí de la Sénia a Vinaròs, al N, i les muntanyes de la Bassota, al S.
El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius el 75% del terme 4 580 ha és cobert per conreus de secà oliveres, vinya, ametllers i cereals al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès, bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis La vila 1 656 h agl…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina