Resultats de la cerca

Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus , petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi , espècie intermèdia entre Myotragus antiquus ,…

Aquestes operacions solen ésser, per exemple determinació de l’adreça de les dades, recerca de la posició corresponent, estat d’espera fins que aquesta posició quedi lliure, lectura de les dades i la seva tramesa al lloc de destinació, reescriptura després d’una lectura destructiva, etc La brevetat relativa d’un cicle de memòria mesurada pel seu temps d’accés és un factor fonamental en la determinació de la velocitat d’un ordinador, ja que imposa un límit superior a la freqüència amb què hom pot fer referència a la memòria

Hom diu que el fluid sotmès a aquest tipus de moviment té un règim turbulent La turbulència és el moviment dels cursos d’aigua i dels fluids dintre les canalitzacions En els avions i en els vehicles terrestres la turbulència té com a conseqüència un augment de la resistència a l’avanç oposada per l’aire, motiu pel qual són estudiades molt acuradament les formes aerodinàmiques per tal de trobar les que permeten d’obtenir un règim laminar sobre la més gran extensió possible de la seva superfície capa límit

Entre les principals, les de la cova del Civil, la cova dels Cavalls i el mas d’en Josep són dins el terme municipal de Tírig Alt Maestrat, al mateix límit amb el d’Albocàsser, i unes altres, com les de la cova Saltadora, pertanyen ja al municipi de les Coves de Vinromà Plana Alta Representen normalment escenes de caça de gran dinamisme i expressivitat És el conjunt més nombrós del coherent grup de pintures rupestres valencianes del grup dit dels pintors de les serres, i versemblantment és datable en el Mesolític

L’austenita és dèbilment paramagnètica, tova i amb una duresa Brinell de 170-200 A la temperatura de 1 130°C té dissolt un màxim de l’1,7% de carboni i hom considera 715°C com el límit inferior de temperatura en què pot existir La inclusió en l’acer d’altres elements, com crom, níquel, manganès, etc, conjuntament amb tractaments tèrmics adequats, permeten d’obtenir estructures totalment austenítiques fins i tot a temperatura ambient aquests microconstituents de l’acer permeten d’obtenir característiques molt útils resistència a la corrosió, absència de magnetisme, etc

Per ulterior refredament de l’aire, es condensa aigua líquida augmentant l’enterboliment fins a formar-se una boira de refredament Com que el pas de boirina a boira és gradual, hom considera que hi ha boirina quan la visibilitat és superior a un quilòmetre, i boira quan la visibilitat és inferior a un quilòmetre En relacionar en una gràfica visibilitat amb contingut d’aigua líquida en l’atmosfera hom dedueix que el límit del pas de boirina a boira correspon a uns 0,02 g/m 3 d’aigua líquida

Santa Maria de Viver és una església fins ara no localitzada i de la qual tenim molt poques notícies Inscrita probablement dins el terme del castell de Viver, al límit meridional del comtat de Berga, fou construïda el segle XII Devia tractar-se d’un edifici molt senzill que molt aviat fou abandonat L’any 1148 en un codicil de testament signat per Bernat de Comarasa s’esmenta la deixa de dos sous per a l’obra de Santa Maria de Viver in sua opera ste Marie de Viver II sous

En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret

El 1295 comença a parlar-se d’aquest castell o fortalesa que estava en possessió de Beatriu de Conangell i el 1322 Galzeran de Besora també hi tenia drets Tots dos reconeixien un cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà El 1549 encara era dempeus i el senyor del castell es deia Pere Onofre Sala de Vic Les restes de l’antiga fortalesa es veuen prop del mas Montorró, de la parròquia de Sant Boi, gairebé al límit municipal amb Sant Agustí de Lluçanès, al pendent de la muntanya dels Munts

En la venda de la vila de Sensui al monestir de Sant Genís de Bellera, datada l’any 840, la vila de Vilanova apareix com a límit, a tramuntana, de la vila de Sensui Referència que és repeteix en un altre document vinculat també a Sant Genís de Bellera del 923 Hom desconeix l’advocació que tenia l’església d’aquesta vila, que s’identifica amb l’actual mas de Vilanova, i que podria ésser l’antecedent de l’actual església de Sant Joaquim, construïda amb posterioritat a aquestes dates