Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
comptador de Coulter
Biologia
Aparell dissenyat per al compte de cèl·lules d’una suspensió.
Es basa en el fet que les cèllules són males conductores de l’electricitat L’aparell consisteix en un petit recipient on hi ha dos elèctrodes separats per un septe amb un petit orifici de 30 mm a 100 mm Les cèllules es troben en una solució salina, que condueix bé l’electricitat Quan s’aspira el líquid amb una bomba, qualsevol partícula que passi pel forat produeix un pols al corrent que circula entre els dos elèctrodes Aquest pols és amplificat i comptat Dóna mesures molt acurades del nombre total de partícules d’una determinada mida que es troben en la suspensió
tiofè
Química
Compost heterocíclic aromàtic que ocorre en la fracció benzènica del quitrà de carbó i del petroli.
La seva estructura consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre És un líquid incolor, miscible amb alcohol i èter i immiscible amb aigua, que bull a 84°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per calefacció del succinat disòdic amb trisulfur de difòsfor Dóna reaccions de substitució electròfila en la posició α, i s’hidrogena amb facilitat És més reactiu que el benzè, el qual acompanya sempre com a impuresa en la natura i del qual pot ésser separat per sulfonació en fred És emprat en síntesi orgànica
tiazole
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants colorants de primulina i com a accelerador de vulcanització D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià
sonoluminescència
Física
Luminescència que es produeix en certs líquids que contenen gasos dissolts, en ésser sotmesos a l’acció d’ultrasons de suficient intensitat.
Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència
rellotge digital
Tecnologia
Rellotge en què l’hora és indicada numèricament.
Hom no ha d’associar el terme digital amb el d’electrònic, ja que han existit rellotges mecànics d’indicació digital proveïts de discs marcats amb els nombres de les hores, dels minuts i fins i tot dels segons que apareixien per les finestretes corresponents obertes a l’esfera En la primera època dels rellotges digitals de polsera electrònics, la indicació era feta per díodes luminescents dígits en vermell Actualment aquest sistema s’empra només en els rellotges de paret de grans dígits, deixant en els de pulsera els nombres generats per pantalles de cristall líquid de molt menor…
horitzó artificial
Transports
Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres amb un sextant (o un altre instrument de reflexió) quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.
Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar
corn

Corn eriçonat
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
àcid clorhídric
Química
Nom amb què és coneguda la solució aquosa del clorur d’hidrogen.
Líquid fumant que, en presència de ferro, adquireix un color groguenc les solucions concentrades contenen el 38% de HCl Té un azeotrop del 20,24% en HCl, que destilla a 110°C i 760 mm Hg És segregat per les cèllules parietals de la mucosa gàstrica, forma part dels sucs digestius i facilita l’acció de la pepsina És, després del sulfúric, l’àcid més emprat en la indústria les seves aplicacions, entre d’altres, són per a la neutralització de sistemes bàsics i com a hidrolitzat de proteïnes, i, en medicina, en dilució al 10%, per a guarir casos d’hipoclorhídria
evaporador
Química
Aparell emprat en la concentració de solucions per evaporació del dissolvent.
Fonamentalment té l’estructura d’un bescanviador de calor, tubular o amb camisa de vapor Malgrat que en alguns casos la cambra d’evaporació és separada del recinte de calefacció, en uns altres la calefacció i l’evaporació són efectuades en el mateix lloc Per a les substàncies tèrmicament inestables hom empra els evaporadors de pellícula agitada , en els quals hom distribueix el líquid per la superfície de calefacció mitjançant un agitador a fi d’augmentar la transmissió de calor i obtenir una major evaporació amb un petit augment de temperatura i un reduït temps de pas per l’…
amidur
Química
Nom genèric de les substàncies de fórmula MNH₂, que deriven de l’amoníac per substitució d’un hidrogen per un metall.
Els més importants són els dels metalls alcalins i, sobretot, el de sodi, els quals són composts iònics obtinguts per reacció directa del metall amb amoníac gasós a temperatura elevada No tots els metalls que reaccionen amb l’amoníac donen amidurs el magnesi, per exemple, dóna nitrur Altres amidurs, tals com els de Ni i Cd, són obtinguts a partir dels alcalins per doble descomposició en l’amoníac líquid Els amidurs reaccionen amb l’aigua donant amoníac i l’hidròxid del metall això fa que tinguin propietats deshidratants Alguns d’ells redueixen també els òxids dels metalls pesants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina