Resultats de la cerca

Llicenciat 1945 i doctorat 1949 per la Universitat de Madrid, fou catedràtic de filologia llatina a València, Salamanca i Santiago de Compostella successivament Publicà més de 160 estudis d’investigació Cal mencionar el seu Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum 1958-59, que comprèn, entre altres, els escriptors llatins dels Països Catalans des del 500 al 1350 En Antología del latín vulgar segona edició l’any 1963, Anecdota wisigothica 1958 i uns altres treballs donà a conèixer texts i manuscrits d’origen català Fou també autor de Visiones del Más Allá en Galicia durante la Alta…

Professor de llengua i literatura alemanyes a Breslau, des del 1848 es dedicà exclusivament al periodisme i a la literatura Fou director de Die Grenzboten , òrgan del liberalisme alemany fou diputat de Turíngia al parlament d’Alemanya del Nord És autor de Bilder aus der deutschen Vergangenheit ‘Quadres del passat alemany’, 1859-67, Die Ahnen ‘Els avantpassats’, 1872-81, Soll und Haben ‘Deure i haver’, 1855 i Die verlorene Handschrift ‘El manuscrit perdut’, 1864 Amb un viu realisme fa l’apologia de la burgesia alemanya

Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 es dedicà a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA Fou professor a la University of California És autor de Sentido y forma de las Novelas Ejemplares 1943, Sentido y forma del Quijote 1949, Vida y obra de Galdós 1962, Estudios sobre literatura española 1962, Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda 1975 i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento 1977

Influït per LWittgenstein, intentà reduir el llenguatge a si mateix, a fenòmens acústics i imatges tipogràfiques, tot aplicant el mètode del collage , la paròdia, etc De les seves obres cal esmentar Textbücher I-VI ‘Llibres de text I-VI’, 1960-67 i Projekte-1-3 ‘Projectes 1-3’, 1970-80 Escriví també per a la ràdio Exposà el seu punt de vista sobretot a Über Literatur ‘Sobre literatura’, 1966 El 1969 obtingué el premi Georg Büchner Des del 1977 edità l’anuari Offene Literatur ‘Literatura oberta’

Són llengües matrius el vell nòrdic , que cap al segle VIII s’escindí en dos grups, l’ oriental , amb el danès i el suec , i l’ occidental , amb l’ islandès , el feroès  i el noruec , ja ben diferenciats a partir del segle XVI el tronc originari, o protonòrdic , que és conegut gràcies a les runes escriptura rúnica Una esplèndida literatura marcà l’estadi arcaic d’aquest grup, a base dels cants de l’Edda èpica, els dels escalds lírica passional i les sagues història mítica literatura islandesa

Es dedica, especialment, al llibre de text i a la literatura infantil i juvenil, per a les quals creà les colleccions “El Jardí de Paper”, “El Vaixell de Vapor”, “Gran Angular”, “Les Historietes del Vaixell de Vapor”, entre d’altres Atorga els premis El Vaixell de Vapor i Gran Angular, de literatura infantil i juvenil, des del 1985 i el 1989, respectivament N’han estat directors Josep Herrero i Casanovas 1986-2011, Enric Masllorens i Escubós 2011-16 i Josep Maria Cervera des del 2017

De jove fou membre de les joventuts hitlerianes i més tard ingressà segons ell involuntàriament al Partit Nazi, però la seva condició d’asmàtic crònic evità que fos mobilitzat Estudià germanística i filologia clàssica a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà el 1944 Entre el 1944 i el 1949 fou professor ajudant de les universitats d’Hamburg i Eberhard Karls de Tübingen, on fou catedràtic de retòrica del 1963 al 1988 Fou un dels fundadors del Grup 47 A més de nombrosos treballs d’investigació sobre literatura grecollatina, escriví assaigs importants sobre literatura alemanya, de…

Vida Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera, i es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1839 viatjà a París, on estudià la poesia provençal, prenent com a base els manuscrits conservats Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres el 1845, a partir de l’any següent fou catedràtic d’estètica i història de la literatura a la Universitat de Barcelona També es dedicà a la crítica literària i de l’art i a l’estudi de la literatura catalana, castellana i d’altres països europeus, com Itàlia, França, Occitània, Alemanya i Anglaterra…

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni…

Professor de la universitat d’Hamburg i director durant molts anys de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat, dedicà una especial atenció a la literatura llatinoamericana a través de molts articles que prengueren forma en una gran obra de síntesi Geschichte der latein-amerikanischen Literatur 1969 Treballà també sobre la literatura catalana, sobretot la lírica Charakterköpfe jungkatalanischer Lyrik Joan Maragall , 1921, i Katalanische Lyrik der Gegenwart , 1923 En collaboració amb Rudolf Slaby publicà entre el 1932 i el 1937 un diccionari del castellà i l’…