Resultats de la cerca

L’escriptor i periodista Víctor Amela rep el guardó que l’acredita com a guanyador del XXXVI Premi Ramon Llull, reconeixement que es va oficialitzar el passat 29 de gener Amela és premiat per La filla del capità Groc , novella a cavall del gènere romàntic i històric que està ambientada a la zona del Maestrat en temps de les guerres carlines El Ramon Llull és el premi més prestigiós i ben dotat de les lletres catalanes 60000 euros

El Consell és membre fundador de l’Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil OEPLI i representant, als Països Catalans, de l’International Board on Books for Young People IBBY a més, forma part del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes És constituït per 15 entitats relacionades amb el llibre infantil i juvenil autors, illustradors, editors, llibreters, bibliotecaris i l’Administració Convoca premis, organitza exposicions i fires de llibres i publica la revista Faristol

Fill hereu de Joan de Ponsic i de Monjo El 1735 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud —amb nombroses citacions clàssiques— i la composició L’anyorança de l’aimat Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743 El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat

Llicenciat en lletres a Montpeller, començà publicant poesia Diadumène , 1914, que passà desapercebuda La quarantena d’obres que escriví —entre les quals L’Atlantide 1919, Le lac salé 1921, Mademoiselle de La Ferté 1923, La Châtelaine du Liban 1924, Lunegarde 1942, Fabrice 1956— mostren imaginació i propensió a l’efecte teatral, i assoliren una gran popularitat Situa els personatges, d’una psicologia simple, en un fons exòtic o històric, sovint moguts per forces inexplicables i misterioses

El 1236 es casà amb Enric III d’Anglaterra Enèrgica i amant de les lletres —hom li atribueix poesies d’estil heroic provençal—, afavorí amb càrrecs importants els seus parents savoians i implicà el rei en llurs costoses ambicions italianes Sicília i Nàpols Vídua 1272, actuà de regent durant la minoritat del seu fill Eduard fins el 1274, i es retirà al monestir d’Amesbury És venerada com a santa La seva festa se celebra el 22 de febrer

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona El 1709 fou elegit prior del convent de Cervera, i posteriorment fou examinador sinodal de Barcelona, Vic i Solsona i vicari provincial del Principat Partidari de Carles d’Àustria, restà a Barcelona durant tota la guerra de Successió Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1729, i publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar El solitario en el poblado 1744

Llicenciat en drets, fou director de l’Archivo Histórico Nacional Madrid des del 1896 Dirigí la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i fou catedràtic a l’escola de diplomàtica i la facultat de filosofia i lletres madrilenya 1900-04 Publicà La lengua de los trovadores 1865, Inventario de los libros de don Fernando de Aragón 1875 i Inventari dels llibres de la senyora dona Maria, reina de les Sicílies e d’Aragó 1872, entre altres obres

Deportat a França durant la guerra del Francès, posteriorment seguí fins el 1823 la carrera militar El 1824 ja exercia com a mestre de primeres lletres a Russafa, on demostrà un cert rousseaunianisme i tingué una gran popularitat Acusat de no portar a missa els infants, fou detingut per la junta de fe de València i, després d’estar tancat dos anys, fou penjat el 1826 La seva execució fou la darrera a l’Estat espanyol per qüestions religioses

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic S'ordenà el 1855 Fou canonge de Barcelona 1876 i ardiaca 1893 Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors Collaborà en el Diari de Barcelona i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera 1891 Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort