Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
ciutat lliure
Història
Títol de set ciutats de l’imperi romanogermànic: Basilea, Colònia, Espira, Estrasburg, Magúncia, Ratisbona i Worms.
Prestaven jurament a l’emperador i no pagaven imposts regulars l’única obligació militar era de proporcionar un contingent per a acompanyar l’emperador a la coronació de Roma Llurs prerrogatives anaren desapareixent a partir de la darreria del s XV Quan, el 1815, Frankfurt del Main, Lübeck, Bremen i Hamburg foren admeses a la confederació germànica, tot reconeixent-los llur estatut antic, prengueren el nom de ciutats lliures Danzig ho fou també entre el 1920 i el 1939
caldeu | caldea
Història
Individu d’un poble semita establert a Mesopotàmia a partir del segle IX aC.
Habitaven l’antiga Sumer, zona actualment habitada per llurs descendents, els àrabs de les marjals, i eren organitzats en clans, amb un cap que a vegades podia assolir l’hegemonia Constituïren el nucli de resistència enfront de la dominació assíria, i foren a la base del redreçament babilònic amb la dinastia anomenada caldea o neobabilònica , establerta a partir del 625 aC amb Nabopolassar, la qual sobrevisqué a l’imperi assiri i durà fins el 539 aC Babilònia
higiene
Alimentació
Conjunt de condicions que tenen per objecte garantir les necessàries qualitats sanitàries dels aliments perquè siguin nutritius, d’aspecte agradable, nets i exempts d’agents nocius.
Aquests agents nocius poden ésser substàncies químiques tòxiques o microbis patògens o llurs productes introduïts per persones, animals o agents naturals aire, aigua en qualsevol fase de la producció dels aliments La higiene s’ocupa de l’estat sanitari dels manipuladors d’aliments, de les normes sanitàries de locals, installacions, maquinàries, indústries i establiments alimentaris, dels utensilis i materials en contacte amb els aliments en llur preparació o consum i del control que tot això pressuposa segons la legislació
toga
Indumentària
Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues.
Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat
algonquí | algonquina
Etnologia
Individu d’un poble que comprenia diverses tribus, les quals visqueren a l’E de la ciutat d’Ottawa, al Canadà.
Tret de les tribus situades a la part septentrional del Canadà dedicades a la caça, a la pesca i a la recolleció, les altres foren, en un gran nombre, bàsicament agrícoles i sedentàries Llurs grups ètnics ocupaven la més gran extensió territorial a l’Amèrica del Nord, ja que eren pràcticament presents en el si de totes les àrees culturals d’aquella regió El seu nom prové de la família lingüística algonquina, a la qual pertanyent aquestes tribus
cilindrada
Tecnologia
Volum generat pel desplaçament del conjunt dels pistons d’un motor durant una volta completa del cigonyal, expressat en litres o en centímetres cúbics, àdhuc en els països anglosaxons.
És un dels paràmetres definidors més importants de les característiques d’un motor i del vehicle que el porta També serveix de base per a definir tipus i classes en les competicions esportives, així com en els organismes fiscals per a determinar les quotes d’imposició A mesura que s’han perfeccionat els motors i llurs rendiments, les cilindrades mitjanes dels vehicles han anat disminuint, i ha augmentat la potència efectiva obtinguda per litre de cilindrada
Liviu Rebreanu
Literatura
Escriptor romanès.
Fill d’un mestre, rebé una beca per a estudiar a l’Acadèmia Militar de Bucarest Installat un quant temps en una petita localitat rural, recollí material sobre la vida dels pagesos, tema constant en les seves novelles Ion 1920, Răscoala ‘La rebellió’, 1932 A Padurea spînzuraţilor ‘El bosc dels penjats’, 1922 presenta un episodi dramàtic de la Primera Guerra Mundial el de la lluita que els transsilvans, portats per les circumstàncies, hagueren de sostenir contra llurs germans romanesos
dinàmica de grup
Psicologia
Sociologia
Nom donat a l’estudi teòric i experimental de la formació i l’evolució dels grups petits, amb la finalitat de modificar-ne el funcionament com a conjunt i la personalitat dels membres.
La dinàmica de grup investiga els processos i canvis que es donen dins un grup i els factors que el determinen, i hom l’aplica en psicosociologia i pedagogia, sovint, en la forma dels anomenats training groups L’objecte d’aquests grups consisteix a procurar un canvi en llurs participants, presos com a individus, mitjançant la modificació del grup concret Una personalitat destacada dins aquest camp és Kurt Lewin, que el 1945 creà el Research Center for Group Dinamics
esposalles
Etnologia
Cerimònia o acte previ al matrimoni, consistent en el compromís mutu de casament.
En molts pobles constituïa un acte solemne, fet entre els dos promesos i llurs famílies, amb la participació de parents i amics i amb la presència, sovint, del sacerdot o del cap religiós, i que comportava l’intercanvi dels dons esponsalicis Aquests costums es reflecteixen, per exemple, en els rituals matrimonials de tradició semítica una primera part, corresponent a les esposalles, conté l’expressió del consentiment dels promesos i la donació de l’anell a l’esposa
Comitè Econòmic i Social Europeu
Economia
Institució creada pel Tractat de Roma l’any 1957 amb la finalitat de representar els interessos dels diferents grups econòmics i socials de la Unió Europea.
Organisme de caràcter consultiu que té la seu a Brusselles Representa collectius diversos de l’àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d’associacions diverses agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc i formula propostes El nombre de representants és de 329, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys Pot ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina