Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
Théophile Alajouanine
Medicina
Metge francès.
Professor de la clínica neurològica de la Salpétrière de París 1947-60, ha estat donat el seu nom a l’associació d’una simptomatologia pseudotabètica i d’una espondilitis síndrome d’Alajouanine-Françon La seva collaboració en el progrés de la neurologia moderna ha estat molt important
Thomas Addison
Metge britànic.
Treballà al Guy's Hospital de Londres És conegut per la seva descripció de l’anèmia perniciosa 1849 i l’estudi de les malalties de les glàndules suprarenals 1855, bàsic per al desenvolupament de l’endocrinologia moderna Amb el seu nom és coneguda la insuficiència crònica suprarenal malaltia d'Addison
Abū Manṣūr Muwaffaq
Metge persa.
És autor d’un tractat de farmacologia Llibre dels fonaments de les veritables propietats dels medicaments , un dels més antics documents de prosa en persa, on descriu 585 medicaments i, probablement per primera vegada, nombrosos fets químics d’importància
John Abernethy
Metge anglès.
Cirurgià, fou el primer a lligar els aneurismes de l’artèria ilíaca externa 1796
Praxàgores de Cos
Metge grec.
Seguidor de les tradicions mèdiques de Cos, defensà la teoria del pneuma aire transformat al cor i al cervell en principis vital i psíquic, practicà innombrables disseccions i fou mestre d’Heròfil, el qual renovà els mètodes en aquella famosa escola mèdica
Pierre Charles Édouard Potain
Metge francès.
Fou professor de patologia a la Faculté de París, a partir del 1876 Estudià l’aparell circulatori i el 1889 ideà l’esfigmomanòmetre Publicà Des lesions des ganglions lymphatiques viscéraux 1859
Rodney Robert Porter
Medicina
Metge anglès.
Fou professor d’immunologia a la Universitat de Londres 1960-67 i de bioquímica a la d’Oxford des del 1967 Estudià l’estructura molecular dels anticossos, els quals classificà completament El 1972 rebé, juntament amb GMEdelman, el premi Nobel de medicina
Felix Platter
Metge suís.
Expert en la dissecció de cadàvers, fou un dels iniciadors de l’anatomia patològica Com a clínic hom el recorda pel seu extens tractat Praxis medicae opus 1602-08, on hi ha la primera explicació etiològica de la cataracta suffusio
Joaquim Piñol i Aiguadé
Metge dermatòleg.
Fou collaborador de l’escola de XVilanova, del qual fou professor adjunt Catedràtic de dermatologia de la Universitat de Barcelona 1967, publicà treballs sobre citologia cutània, tumors, les porfíries i les malalties per radiacions lumíniques
Adolphe Pinard
Metge francès.
Especialista en clínica i cirurgia obstètrica, contribuí al desenvolupament de la puericultura al seu país, i des del seu càrrec de diputat fomentà la creació de lleis de treball que afavorien les mares i els infants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina