Resultats de la cerca

Es formà a l’escolania de Montserrat, on tingué com a mestre de música Josep Anton Martí i, probablement, Benet Julià El 1763 entrà al monestir com a monjo Organista excellent, fou un improvisador molt hàbil i bon compositor Els últims anys de la seva vida fou mestre dels escolans Compongué molta música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d’orgue i orquestra misses, vespres, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes, lletanies, etc, i moltes obres per a tecla De tendència italianitzant, sobresurt per la seva tècnica, l’originalitat i l’expressivitat…

Vida El seu pare, Konrad Scheidt, era treballador municipal de la ciutat de Halle Els seus germans més petits, Gottfried i Christian, foren també organistes Samuel Scheidt es formà al Gymnasium d’aquesta ciutat, on probablement aprengué les beceroles musicals sota el mestratge del kantor Matthäus Birkner i del seu successor, Georg Schetz El 1604 esdevingué organista de la Moritzkirche, plaça que ocupà fins el 1607 o el 1608 Durant aquest període sembla que viatjà a Amsterdam per estudiar amb JP Sweelinck, la influència del qual es fa patent en la música de tecla El 1609 fou nomenat organista…

Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra religiosa…

Vida Format musicalment com a nen cantor del monestir de Sankt Florian, amplià més tard els seus estudis a la Musikakademie de Viena, on fou deixeble de J Marx Entre el 1923 i el 1933 fou mestre d’escola primària a Wels, activitat que compaginà amb la de compositor, organista i mestre de cor El 1934 fou nomenat professor del Landeskonservatorium de Leipzig -a partir del 1941 Hochschule für Musik-, i el 1942 rebé el càrrec de director d’aquest mateix centre També exercí la docència en altres centres fou professor de composició 1945-48 i més tard director del Mozarteum de Salzburg, i feu…

A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments…

El 1887 entrà a l’Escolania de Montserrat, on estudià orgue Posteriorment, a l’Escola Municipal de Música de Barcelona estudià piano i composició El 1897 obtingué el primer premi del Concurs de Música Sacra de Santiago de Compostella amb una missa A partir del 1906 inicià una considerable activitat concertística a escala internacional, amb estades a Europa i als EUA De tornada el 1914, obtingué la càtedra de perfeccionament de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es mantingué fins el 1936 La seva producció inclou nombroses composicions religioses, entre les quals…

De pares catalans, a deu anys anà a residir a Begur Baix Empordà, on el 1883 ja era organista de la parròquia Amplià els estudis musicals a Barcelona Escriví sardanes, música de cambra, peces per a orgue i sarsueles Fou crític musical de Las Noticias de Barcelona i publicà Records d’una evolució musical a l’Empordà L’obra musical de N'Albert Cotó 1913, un estudi sobre els manuscrits musicals de Pep Ventura i un altre sobre el contrapàs cerdà, que intentà de restaurar a l’Empordà Féu estudis d’astronomia i fou un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona 1910 Des…

Format a l’escolania de Montserrat 1789-94, estudià orgue amb Narcís Casanoves i violí amb Anselm Viola Al final del 1794 entrà al monestir de San Lorenzo de El Escorial, d’on esdevingué organista i feu els vots de l’orde dels jerònims el 1795 Més tard fou organista del monestir dels jerònims a Múrcia La seva obra es guarda a l’arxiu musical d’El Escorial, al Palacio Real de Madrid i al monestir de Nuestra Señora de Guadalupe Càceres Deixà algunes misses, una Salve Regina , per a quatre veus, violí, trompeta i continu, una Letanía a Nuestra Señora per a vuit veus i dos orgues, un Veni Creator…

Fou deixeble i molt amic de Salvador Giner El 1886 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, i el 1892, de la de Toledo Entrà a la Companyia de Jesús el 1896, i continuà dedicant-se a la música Escriví més de cent composicions musicals per a cor i orgue, i moltes per a orquestra La Missa Lux et origo , a quatre veus i orquestra, com també la Salve que escriví per a les festes de la coronació pontifícia de la Mare de Déu dels Desemparats, palesen un perfecte coneixement del contrapunt i de l’orquestra molts dels seus temes són gregorians Les seves composicions, dins la…

Inicià els estudis d’orgue i composició a Guadalajara amb Francisco Godínez El 1903 es traslladà a París, on estudià composició i piano amb M Moszkowski i contrapunt i fuga amb A Gédalge La mort del seu pare, però, l’obligà a tornar a Mèxic aquell mateix any El 1907 fundà l’Escola de Música de Guadalajara, que dirigí durant vint anys El 1927 decidí reprendre els estudis i tornà a París, on fou deixeble de P Dukas i N Boulanger a l’Escola Normal de Música El 1930 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Ciutat de Mèxic Del seu catàleg destaquen les obres…