Resultats de la cerca
Es mostren 4517 resultats
Francesc Laporta i Mercader
Música
Compositor català.
Fou alumne de Joan Baptista Pujol i de Josep Rodoreda Obtingué per oposició la plaça de professor de música a l’Escola Municipal de Sordmuts de Barcelona Fou guardonat amb diversos premis en diferents festivals catalans L’any 1878, en el Certamen Clavé celebrat al Teatre Tívoli per la Societat Coral Euterpe de Barcelona, el jurat li atorgà un premi per la peça coral La festa major A part d’obres corals, compongué també peces per a orquestra Fou mestre de capella de l’església de Santa Maria de Sants
nou
Música
Part de l'arc -la més propera a la mà- que subjecta les cerres al taló.
En els arquets que es construïren entre els segles XV i XVII, aquesta peça restava encastada en un encaix, en el qual es mantenia fixa per mitjà de la pròpia tensió de les cerres A mitjan segle XVII aparegué el nou sistema de cremallera, que, en permetre situar la nou en diferents posicions, feia possible variar la tensió de l’arc Aquest sistema fou substituït a partir del segle XVIII per un altre de basat en un vis sens fi, que permet una variació contínua i més precisa de la posició de la nou
mànec

Mànec de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural d’alguns instruments cordòfons, de forma allargada, que sobresurt de la caixa de ressonància.
A l’extrem més allunyat de la caixa s’hi fixen les cordes Aquesta peça permet incrementar la llargada vibratòria de les cordes més enllà del perímetre de la taula harmònica Sovint, contra una de les seves superfícies, la que és parallela a les cordes i a la mateixa taula, es premen les cordes amb els dits, les quals, en restar-hi recolzades, determinen altres llargades de vibració amb nous sons per a una mateixa corda Al mànec sovint s’hi integren el claviller , les celletes i els trasts
sordina

sordina de trompeta
© Fototeca.cat
Música
Dispositiu que serveix per a modificar o disminuir la sonoritat en els instruments músics.
En els de corda és una peça de fusta, metall o banya que hom colloca damunt el pontet per atenuar les vibracions de la caixa de ressonància En les tropes i les trompetes és un con de cartó, de fibra o de fusta, que hom introdueix en el pavelló En els instruments de fusta hom empra sovint un tap de paper o de roba o bé l’instrument és embolicat amb roba en el piano el pedal de l’esquerra serveix per a interposar un filtre entre els martells i les cordes
minerva
Disseny i arts gràfiques
Màquina d’imprimir de pressió plana que consta de quatre parts principals: bancada, mecanisme de tintatge, platina i timpà.
La bancada és una peça fixa, de ferro, que fa de base de la resta de la màquina el mecanisme de tintatge és format pel tinter, la taula que pot ésser plana o cilíndrica i la bateria de roleus la platina forma part del cos superior de la bancada i és on s’assenta la rama que conté la forma i el timpà és un bloc massís que té una superfície polida on hom colloca el paper per imprimir-lo Hom l’empra, generalment, per a fer petits treballs, com ara targetes, rebuts, etc
mal·leabilització
Tecnologia
Acció i efecte de mal·leabilitzar.
La malleabilització fosa s’efectua en una atmosfera oxidant i a 1 000-1 050°C, es produeix una dissociació de la cementita en ferro i carboni, que resta en forma de mòduls o esferes de grafit a l’interior de la peça, alhora que es produeix una descarburació superficial fosa malleable blanca Si hom efectua el recuit en una atmosfera neutra i a 900-1 000°C, tot el carboni producte de la dissociació resta en forma de grafit i dóna a la fosa el color negre fosa malleable negra
gavardina
Indústria tèxtil
Teixit d’estam, de cotó o de seda, amb lligament de sarja.
Els fils d’ordit solen ésser prims i de dos caps, i la trama és més gruixuda La densitat d’ordit és inferior a la trama Això fa que la diagonal de la sarja resti molt dreta Hom l’acostuma a tenyir en peça de color llis i amb la cara bona completament arrasada, és a dir, sense pèl És emprat per a la confecció de peces d’abric, generalment impermeables en aquest cas hom li dóna un acabat hidròfug La de seda és emprada per a vestits o abrics lleugers femenins
ninot

indultat el 1980, obra de Julián Puche Ferrándiz
Junta Central Fallera
Folklore
A les falles de València, figura de persona o d’animal que forma part d’una escena.
Des d’uns primitius maniquins coberts amb roba, ha evolucionat cap a cossos fets amb cartó, d’una peça, i pintats Depèn de la intenció que representen que siguin caricatures o molt realistes Habitualment n’hi ha a cada falla un de més aconseguit que, des del 1934, participa en un concurs, generalment efectuat a la Llotja Entre tots, el públic en vota un que no serà cremat ninot indultat Per a dur-los-hi es forma la cavalcada del ninot, en què cadascun és acompanyat d’una comparsa humorística
brotxadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar el brotxatge, que es caracteritza per una velocitat de tall reduïda i en la qual l’eina, anomenada brotxa, és dotada, mitjançant un mecanisme de cremallera o per accionament hidràulic, d’un moviment longitudinal.
Segons la posició de l’eina, les brotxadores poden ésser horitzontals o verticals les primeres tenen un camp d’aplicacions més ampli, i les segones tenen un rendiment més elevat i permeten de posar i treure la brotxa automàticament Poden efectuar, tant les verticals com les horitzontals, un brotxat exterior o interior, però les destinades al brotxat exterior han d’anar proveïdes d’un dispositiu que subjecti la peça que hom treballa Solen treballar a tracció, però també poden fer-ho a compressió, en el qual cas solen ésser verticals
Ion Luca Caragiale
Literatura
Periodisme
Teatre
Dramaturg, narrador i periodista romanès, un dels millors escriptors romanesos moderns.
El 1888 dirigí els teatres nacionals de Bucarest En dues ocasions li fou negat l’accés a l’Acadèmia Romanesa per la seva actitud política i pel contingut crític de les seves comèdies S'establí a Berlín el 1904 Es destaquen les seves comèdies O noapte furtunoasă ‘Una nit tempestuosa’, 1878, la peça en un acte Conu Leonida faţă reactiunea ‘El senyor Leònides i la reacció’, 1879 i O scrisoare pierdută ‘Una carta perduda’, 1884, així com el drama Năpasta ‘La calúmnia’, 1890 Excellí també com a periodista satíric i com a contista
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina