Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Diego Martínez y Ponce de Urana
Arquitectura
Arquitecte.
Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa
Josep Llorenç i del Clavell
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Arxiver i escriptor.
Compilà els privilegis de Castelló en una obra que titulà Variarum També deixà unes Memorias de la villa de Castellón 1725
Benet Traver i Garcia
Història
Música
Músic i erudit.
Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real Publicà Historia de Villarreal, La guerra de sucesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón 1918 i altres obres d’història local
Miquel Joan Pasqual
Medicina
Metge.
Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554
Josep Ortells i López
Escultura
Escultor.
Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’arcaisme que hom…
Arcadi Llistar i Escrig
Historiografia catalana
Historiador.
Autor de la Historia de la Provincia de Castellón 1887, premiada als Jocs Florals de Lo Rat-Penat 1886 L’obra, que comença amb la mítica fundació de Castelló pels grecs i acaba amb la proclamació d’Alfons XIII com a rei, s’inscriu en la historiografia romàntica d’inspiració liberal Tots els grans esdeveniments polítics i militars del passat local –guerra de la Unió, Germanies, guerra de Successió, guerra del Francès, guerra Carlista– són interpretats com una lluita secular dels castellonencs per la llibertat A més, collaborà en la Revista Castalia amb la publicació d’ Anales de Oropesa 1886…
Eduard Codina i Armengot
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver i publicista.
Fou nomenat arxiver de la Diputació, de l’arxiu de la qual publicà el catàleg, cronista provincial i alcalde de Castelló del 1960 al 1967 Dirigí el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i la revista Penyagolosa És autor també d’ Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes 1946, Artistas y artesanos del siglo XVIII en Castellón 1946, Peñíscola 1957 i Missatge 1964
Francesc Joan Mas
Gramàtica
Humanista.
Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d' Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII Divulgada l’obra d’Erasme…
Cristòfol Maurat i Marco
Escultura
Escultor.
S'inicià a Castelló El 1777 treballava a Vilafamés, i a la mateixa època també a Cabanes de l’Arc, on es casà el 1779 i on s’establí Treballà per a la parròquia de Castelló 1782 De la seva obra sobresurt la decoració, encara barroca, de la façana de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista, a Cabanes de l’Arc, amb la gran imatge del sant titular
Xavier Moliner i Gargallo
Política
Enginyer i polític.
Militant del Partido Popular, entrà en política a finals de la dècada dels 90 com a assessor del regidor d’Urbanisme de Castelló de la Plana, Albert Fabra El 2001 aconseguí l’acta de regidor, i el 2007 es convertí en vicealcalde de Castelló El 2011 rellevà Carlos Fabra com a president de la Diputació de Castelló
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina