Resultats de la cerca
Es mostren 2355 resultats
discordança
Geologia
Relació entre estrats superposats i sedimentats amb un interval de temps de separació en el qual hi hagué moviments orogènics, epirogènics, forta erosió o discontinuïtat en la sedimentació de les capes.
Hom pot distingir diverses classes de discordança aconformitat , si les roques de la base no són estratificades, com les roques cristallines, discordança angular , si les roques basals són estratificades però els plans d’estratificació formen angle amb els de les capes superiors, disconformitat, i pseudoconformitat o paraconformitat , si ambdues sèries són paralleles però la superfície que les separa és difícilment visible
Carles Llop i Torné
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Llicenciat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1984, es doctorà amb un premi extraordinari el 1995 Vinculat a la universitat, director del departament d’urbanisme i ordenació del territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès ETSAV, director del màster desenvolupament urbà i territorial i professor del màster projecció urbanística de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC Ha desenvolupat la pràctica professional de planejament urbanístic amb els arquitectes Sebastià Jornet i Forner i…
Gâtinais
Vall
Comarca del nord de França que s’estén entre els departaments de Sena i Marne, Yonne i Loiret, a banda i banda del Loing (afluent de l’Aube), la vall del qual en constitueix l’eix.
És una regió de terres ondulades formada per plans calcaris baixos i terrenys cretacis i coberta per grans capes d’arena argilosa Hi abunden els boscs i les llacunes La seva riquesa econòmica principal es basa en l’activitat rural, orientada cap a la ramaderia Els conreus principals són els de farratge, de patates i de cereals El principal centre i la capital és Montargis
nucli industrial
Economia
Lloc on es concentra predominantment la indústria.
Les seves característiques són determinades per diversos factors facilitat de comunicacions centrals nuclears a Tarragona, fàbrica Ford a Almussafes, proximitat de les primeres matèries País Basc, vall del Rin, abundància de mà d’obra especialitzada o barata indústria llanera de Terrassa, indústria conservera de Múrcia, facilitats aranzelàries plans de desenvolupament, voluntat del poder polític avions Concorde a Tolosa de Llenguadoc, nucli industrial al voltant de Madrid, etc
art-déco
Art
Estil de disseny desenvolupat els anys vint, que incidí sobretot en l’àmbit de la decoració.
El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
lapiaz
Geomorfologia
Conjunt de canals profundes separades per arestes tallants de forma irregular i amb mides que oscil·len d’un decímetre a un metre de profunditat, que s’originen en la superfície de les roques calcàries com a conseqüència de l’erosió d’aquestes.
En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler
El Corresponsal
Periodisme
Diari de la tarda, en castellà, fundat a Madrid l’1 de juny de 1839.
En fou capitalista el banquer Gaspar de Remisa, i el dirigí Bonaventura Carles Aribau Oferí una acurada informació mercantil, industrial i política, amb una tendència de centre, i defensà la política proteccionista catalana davant els plans lliurecanvistes del general Espartero Un article contrari a les societats obreres l’enemistà amb les associacions catalanes de treballadors Deixà de publicar-se el 14 de maig de 1844
clímax
Geobotànica
Etapa final estable vers la qual tendeixen a evolucionar la vegetació i el sòl sotmesos a uns determinats factors ambientals, sobretot climàtics.
La comunitat climàcica seria la vegetació i els sòls estables dels terrenys plans en el cas que no hi hagués actuat l’home A cada àrea amb un clima determinat li correspon una sola clímax vegetal i un tipus de sòl climàcic sòl zonal teoria de la monoclímax , bé que si els substrats minerals hi són molt diferents hi pot haver diverses clímaxs teoria de la policlímax
L’espoliació

L’espoliació
Pintura
Oli (2,85 m × 1,73 m) d’El Greco (1577-79; catedral de Toledo).
La composició gira entorn del poderós eix de la figura de Crist, el rostre serè del qual contrasta amb el compacte volum de caps, ben realistes, d’enemics que l’aclaparen A sota, les tres Maries i el soldat que prepara la creu creen, a base de plans intersecats, un inquiet espai manierista que encara accentua més la serena esplendor de la figura del Salvador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina