Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Aḥmadu Seku
Història
Cap musulmà tekrur.
Fill d’al-Hagg ‘Umar, esdevingué soldà de Ségou el 1862 i, a la mort del seu pare ~1864, cap de l’imperi tekrur del Sudan, que aconseguí de restaurar, a desgrat de les revoltes dels seus germans i dels caps fulbe i bambara, que li eren feudataris Entrà en relacions amb els francesos tractats del 1880 i del 1887, però aquests, comandats per Archinard, declararen obertament la guerra i conqueriren, successivament, Ségou Vosebug i Koniak 1890, Nioro 1891, San i Ajenné 1893, a desgrat que contra ells s’havien unit tots els pobles de la regió Aḥmadu, aleshores, es refugià a la cort…
Jonàs
Bíblia
Protagonista d’un dels llibres profètics menors (escrit abans del 200 aC) que porta el nom d’un profeta del temps de JeroboamII (793-753 aC).
L’obreta es proposa d’ensenyar que Déu no salva únicament el poble d’Israel, sinó també els altres pobles que escolten la crida a la conversió L’autor ridiculitza la resistència d’un sector israelita a reconèixer aquesta veritat representant amb formes llegendàries la resistència del profeta El signe de Jonàs que Jesús donava a la seva generació era predicar senzillament la conversió, però en la redacció de Mateu aquest signe és la resurrecció de Jesús, sortit de la terra al cap de tres dies, com Jonàs del peix Aquest tema fou molt representat en l’art paleocristià, en relació…
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
caixer
Folklore
Cavaller que participa en les colcades i en els altres actes de les festes majors dels pobles de Menorca.
fogar rural
Entitats culturals i cíviques
Centre d’esbarjo i de cultura popular que hom ha creat en diversos pobles del Rosselló després del 1945.
En alguns casos han estat animats per gent dinàmica, interessats per la llengua, la cançó i la problemàtica catalanes
art de les estepes
Art
Art dels cimmeris, els sàrmates i els escites, pobles que habitaren les estepes eurasiàtiques durant l’edat del bronze.
Una de les seves característiques és la gran extensió geogràfica —des de Mongòlia fins a Hongria—, amb diferents centres Un dels més interessants és el de Kuban’ sud de Rússia, on hom ha trobat un gran nombre de tombes kurgans dels capitosts escites els grups més importants són els de Kostroma i Kelermes, datats entre el 700 i el 200 aC D’aquestes hom ha obtingut diferents objectes, principalment armes la més interessant és la daga anomenada akinakes , espills, joies i gualdrapes, la decoració dels quals evidencia clares influències centreeuropees, anatòliques, iranianes i, sobretot,…
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí
herbatge
Dret català
Dret que fins a època recent cobraven alguns pobles per a deixar pasturar bestiar foraster en els terrenys comunals.
Solc
Folklore
Festival de música popular i tradicional que s’organitza cada estiu als pobles del Lluçanès (Osona) des del 1991.
Hi participen persones i grups de la comarca al costat d’altres formacions musicals d’arreu del país, i té una clara vocació de recuperar cançons i músiques tradicionals Nasqué amb l’assessorament i el suport dels responsables del Tradicionàrius, el festival d’aquest tipus de música que se celebra anualment a Barcelona, i és per això que també se'l coneix com a Tradicionàrius al Lluçanès Els responsables del cicle Solc, juntament amb els Carrutxa Reus i Tramús Horta de València, editen la revista de música i cultura popular ‘Caramella’ El 1998 rebé el Premi Nacional de cultura popular de la…
Aiòder

Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
És drenat per la rambla d’Aiòder , de règim intermitent, que recull les aigües procedents dels termes de Vilamalur, Fuentes i Torralba, les quals es troben sota mateix d’Aiòder, des d’on corren cap a tramuntana i aflueixen, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella El regadiu és escàs el secà, base de l’economia local, es dedica a garrofers, oliveres i vinya La terra de conreu és molt repartida i és explotada pels propietaris Les terres no conreades són cobertes de pinedes, la fusta de les quals és explotada, de brolla de romaní i d’argelaga unes 100 ha i, sobretot, de pastures unes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina