Resultats de la cerca

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

És autor d’una història universal, resum i continuació, fins el 1329, de l’obra d’Ibn al-Aṯīr, i d’una geografia

Durant la seva minoritat la noblesa reduí el seu poder al principat de Vladimir, però vers el 1240 havia reunit Volínia, Vladimir i Galítsia, i fou nomenat gran duc de Kíev Combaté l’orde teutònic 1238, els mogols 1240-45, als quals s’hagué de sotmetre, els polonesos i els hongaresos 1249 i altre cop els mogols 1260-61 Fou coronat rei per un legat papal el 1254 i reorganitzà els seus estats

Comanador de Belvís de la Sierra des del 1627 fou —per donació paterna— comte d’Adernò President del regne de Sicília 1635-38, embellí Palerm amb nombroses obres públiques Virrei de Sardenya 1644-59 i de València 1652-59 Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols Majordom major de Carles II El 1667 fou creat cardenal Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València

Coalició de nacionalistes i comunistes, aquest moviment inicià tot seguit una guerra de guerrilles anticolonial El 1957 formà part del primer govern de coalició a través del seu òrgan polític, el Neo Lao Haksat, i vencé a les eleccions del 1958 Caigut el govern i recomençada la guerra civil, assolí el control en àmplies zones rurals del nord del país Després de dos governs més de coalició, el 1975 el Pathet Lao assolí pacíficament el control total del país, es transformà en partit popular revolucionari de Laos Phat Pasason Pativat Lao, abolí la monarquia i instaurà una república de signe…

Fou lloctinent de Navarra i de València 1575-78 Després de matar la seva muller, Diana de Cardona i Gonzaga, es casà successivament amb Anna d’Aragó i de Cardona 1564 i amb Margarida Gonzaga de Guastalla Durant la seva lloctinència a València tingué una especial cura de la vigilància i la fortificació de la costa, sobre l’estat de la qual féu al rei una interessant i extensa relació 1575

Noble napolità, l’any 1561 fou nomenat per Felip II conestable i almirall de Sicília Prengué part en diverses accions a la Mediterrània contra turcs i barbarescs, i entre el 1566 i el 1568 fou virrei de Sicília Posteriorment actuà com a ambaixador prop de l’emperador, i el març del 1581 fou nomenat lloctinent de Catalunya Durant la seva lloctinència 1581-1582 hagué d’afrontar les pressions dels hugonots francesos al Conflent i les escomeses de la pirateria turca En deixar el càrrec de Catalunya fou nomenat governador de Milà 1583-92 Felip II li atorgà el Toisó d’Or

L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors