Resultats de la cerca

Jacobí convençut, la seva màxima preocupació fou d’aconseguir la democratització interna i l’eficàcia militar de l’exèrcit Juntament amb Fouché reprimí la insurrecció reialista de Lió març del 1793 Actuà contra Robespierre juliol del 1794 Durant el Directori fou diputat del Consell dels Cinc-cents, a la fi de l’estiu del 1799 substituí Bernadotte en el ministeri de la guerra Després del cop d'estat del 18 de brumari es retirà de la política

Filla del filòsof Leonci, per influència de l’emperadriu Pulquèria, regent del seu germà Teodosi, es convertí al cristianisme El 421 es casà amb l’emperador Teodosi II Exercí una gran influència a la cort, principalment en l’ajut als medis intellectuals i en la restauració de la Universitat de Constantinoble 425 Enemistada amb Pulquèria i acusada davant el seu marit, es retirà a Jerusalem, on s’interessà per les doctrines monofisites i compongué obres religioses

El seu nom real és Rosa Ponzillo Debutà en vodevils amb la seva germana Carmella Caruso la feu debutar 1918 al Metropolitan de Nova York, on actuà des d’aleshores Feu una gran creació de Norma , de Bellini, i de La Vestale , de Spontini Assolí una fama mítica, tot i que espaià les seves actuacions, que a Europa foren només a Londres 1929-31 i Florència 1933 Es retirà el 1937, després d’haver enregistrat alguns discs

Des del 1927 encapçalà el partit nacionalista wafd Cap del govern 1928 i 1929-30 i primer ministre 1936 i 1942-44, tingué un paper important en la consecució del tractat d’aliança angloegipci 1936 i presidí la constitució de la lliga d’estats àrabs 1944 Obligat per Faruk a dimitir 1944, tornà al poder amb motiu del triomf del seu partit 1950 Després del cop d’estat del 1952 es retirà de la vida política

Fou pretor 66 aC i cònsol 51 aC Durant la guerra civil fou partidari de Cèsar, que el féu procònsol de l’Acaia 46 aC Fou enviat pel senat a Mòdena per tal de negociar amb Antoni, però morí pel camí Com a orador, es retirà 77 aC davant la superioritat de Ciceró, el qual li dedicà unes pàgines del Brutus Les seves obres es basen més en un coneixement profund del dret que no pas en la casuística

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom

Fill d’ Alfons Carles Comín , es llicencià en filosofia i en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i cursà un postgrau en humanitats i cursos de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra Professor a l’ensenyament secundari 1997-2003, el 2001 s’incorporà com a docent al Departament de Ciències Socials d’ESADE Actiu en els moviments altermundistes, fou membre de la junta rectora de Ciutadans pel Canvi 2006-10 i participà en campanyes per a la reforma de la llei electoral a Catalunya i la reforma federal de la Constitució espanyola Fou diputat pel Partit dels Socialistes de…

Estudià a la Universitat de Cervera, on el 1772 guanyà una càtedra d’oratòria Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia També feu treballs d’història eclesiàstica, com Colección de noticias para la historia de los santos mártires de Gerona 1807 i un episcopologi de la seu gironina, inèdit Compongué poemes en llatí i algunes composicions menors en català

Central, fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1998-2003 procedent del Rabotnicki de Skopje Disputà la primera competició europea en la història del club tarragoní, la Copa CEV 2000-01 i guanyà dos cops la Lliga Catalana 2002, 2003 Es retirà l’any 2003, però seguí vinculat al CV Sant Pere i Sant Pau El 2007 entrenà l’equip cadet, i el 2008 s’incorporà a la junta directiva del club, de què formà part durant un any

Actuava de davanter i milità en diversos clubs catalans el Reus Deportiu 1993-94, el Gimnàstic de Tarragona 1994-96 i la Unió Esportiva Lleida en dos períodes 1996-2000 i 2004-06 Entremig jugà dues temporades a primera divisió amb el Vila-real El 1998 disputà un partit amb la selecció catalana Es retirà prematurament a causa d’una lesió l’any 2006 Posteriorment, exercí de director esportiu al CF Reus Deportiu, la UE Llagostera, la UE Lleida i el CE Sabadell