Resultats de la cerca
Es mostren 2115 resultats
Jordi Pequignot
Dret
Jurista.
Es llicencià en dret i en lletres a la Universitat de Montpeller 1935, on es doctorà en dret 1944 amb la tesi Contribution à la théorie générale du contrat administratif posteriorment publicada amb el títol Théorie générale du contrat administratif , 1945 En aquesta mateixa universitat fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948 Fou degà de la seva facultat de dret 1962-69 i primer rector de la Universitat de Montpeller I d’ençà del 1971 Dirigí a Perpinyà 1957-62 l’incipient Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics, i també la secció de jurisprudència de les revistes…
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia
Historiador.
A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vicerector de la Universitat Literària de València És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern 1968, El patriarca Ribera y la extirpación del erasmismo valenciano 1977, Valencia y la Casa de Austria 1975, Bandolers, corsaris i moriscos 1980, el tercer volum de la Història del País Valencià 1975, en collaboració amb altres autors Escriví també diversos…
Josep Maria Bayarri i Hurtado
Escultura
Literatura
Escriptor i escultor.
Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions…
,
Luigi Chiarini
Literatura italiana
Cinematografia
Escriptor i director cinematogràfic italià.
Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto…
José de Zamora
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Decorador, figurinista i dibuixant.
Des del 1910 collaborà en diverses revistes, com Nuevo Mundo i La Esfera S'installà a París, i fou dissenyador al taller de Paul Poiret El 1920 ja féu els figurins de la revista Paris qui jazz per al casino de París, local per al qual treballà molt sovint La seva activitat es repartí entre París i Madrid, i fou un dels grans representants, amb Erté, del figurinisme decadentista i sumptuós de l’època de l’art-déco A la postguerra treballà també per als espectacles del teatre Mogador parisenc Actuà algunes vegades com a ballarí Puerto de Santa María , de César González-Ruano, a l…
Diane Arbus
Fotografia
Fotògrafa nord-americana.
Als seus inicis treballà amb el seu marit per a revistes de moda de gran difusió El 1946 estudià amb la fotògrafa austríaca Lisette Model, fet que marcà la trajectòria que seguí en el futur, en l’atenció cap a l’interior dels personatges retratats més que no pas en la reproducció mecànica del món exterior L’any 1955 realitzà la mostra Family of Man , i el 1964 exposà al MOMA de Nova York New Documents , entre moltes d’altres A Barcelona, l’any 1986 es féu una exposició de la seva obra dins el marc de la Primavera Fotogràfica Les exposicions People i Couples a Nova York 2000…
Jaroslav Seifert
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista txec.
Editor i collaborador de diverses revistes i diaris, fou cofundador del grup artístic d’avantguarda Devetsil La seva poesia revolucionària descriu, en uns primers temps, el món proletari, si bé més endavant es torna més lírica i profunda i ofereix una visió del país carregada de malenconia i també més crítica, motiu pel qual s’enfrontà amb les autoritats Cal destacar Město v slzách ‘La ciutat en llàgrimes’, 1921, Na vlnách TSF ‘Sobre les ones de la TSF’, 1925, Ruce Venušiny ‘Els braços de Venus’, 1936, Zhasněte světla ‘Apagueu els llums’, 1939, Maminka ‘Mare’, 1954, Koncert na…
Jordi Agustí i Ballester
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres collectives com…
Ars Sacra
Art
Institució barcelonina, creada el 1939, que, sota el guiatge de Manuel Trens, reuní una sèrie d’artistes que abans del 1936 constituïren els Amics de l’Art Litúrgic.
La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes…
Pasqual Testor i Pascual
Història
Polític.
Fou catedràtic a la facultat de dret de València Liberal, fou president de la diputació i governador civil Tarragona i altres províncies Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya 1906 a favor de les mancomunitats regionals i formà part 1912 de la comissió valenciana que estudià la mancomunitat del Principat, amb el projecte fracassat de constituir la del País Valencià Fou senador El seu germà Carles Testor i Pascual València 1850 — 1926, advocat i polític, fou diputat en deu legislatures i senador en tres, director general d’agricultura,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina