Resultats de la cerca

Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia

En la seva obra, del 1856, sobre les lleis que regulen l’intercanvi, exposà les anomenades lleis de Gossen sobre la saturació progressiva de les satisfaccions i les necessitats Aquesta aportació, recollida per Jevons vint-i-cinc anys més tard, fou la base de la teoria subjectiva del valor i del marginalisme

Oficial de l’exèrcit revolucionari a divuit anys, el 1797 n'esdevingué general Participà en la campanya napoleònica de 1806-07, finida la qual fou nomenat mariscal i duc de Bellune, i més tard destinat a la guerra d’Espanya Ministre de la guerra 1821, es retirà el 1830 Escriví unes memòries

Fill de Francesc Rius i Taulet i segon marquès d’Olèrdola S’inicià en la política en el Centre Nacionalista Republicà, influït per Jaume Carner, però aviat es decantà cap a un liberalisme de signe espanyolista Fou alcalde de Barcelona 1916-17 i, més tard, un dels inspiradors de la Unión Monárquica Nacional

Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany 1139 El 1553 tenia només els masos Valls i Plans Ara depèn de la parròquia del Figueró La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic

Estudià al Conservatori de Tarragona i posteriorment es traslladà a Barcelona, on prosseguí la seva formació a l’Escola Municipal de Música Es llicencià en filosofia i lletres i, més tard, en cant gregorià a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma És organista i mestre de capella de l’Església Nacional de Roma

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

Membre del Club Natació Barcelona, participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, i fou nou vegades internacional Més tard formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Natació 1954-62 amb el càrrec de comptador El 1961 també s’integrà en la comissió de waterpolo encarregada de seleccionar els equips estatals

Lligada al Picadero Jockey Club de Barcelona, fou delegada de l’equip durant els anys setanta, l’època de més èxit esportiu del club Després de la desaparició del Picadero formà part del projecte del CB CIBES, més tard Betània-Patmos, fins a la seva desaparició El 1998 fou nomenada històrica del bàsquet català

Guanyà el Gran Premi El Segle 1937 participant per l’Agrupació Ciclista Mont-juïc Posteriorment fitxà pel FC Barcelona 1941, participà a la Vuelta a Espanya i auxilià el seu company Andrés Sancho a guanyar la Volta a Catalunya Una temporada més tard fou segon en la catorzena etapa de la Vuelta a Espanya