Resultats de la cerca
Es mostren 2126 resultats
Benet Ballester i Brosseta
Historiografia catalana
Metge i historiador local.
Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…
Joaquim Chavalera i Gil
Historiografia catalana
Arxiver i religiós.
Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los documentos del…
Francesc Tallades i Venrell
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Fou ordenat el 1771, i el 1773 es doctorà en teologia Mantingué correspondència amb diversos erudits del moment com Joan F de Masdéu, Josep Barberí i Santceloni o Gaspar Melchor María de Jovellanos Centrà la seva activitat en els estudis sobre Campos, on promogué diverses investigacions arqueològiques Publicà Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por Guillermo Terrasa y completada en 1811 por Francisco Talladas 1934 i Historia de Campos 1892 original de 1814-15 La major part de la seva obra d’investigació romangué inèdita Biografia del bisbe…
Madeleine Grey
Música
Mezzosoprano francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla d’A Cortot piano i Hettich cant Debutà el 1919 amb l’estrena d’obres de G Fauré El 1922 estrenà la Chanson hébraïque i les Chansons madécasses de M Ravel, que enregistrà el 1932 acompanyada pel mateix compositor El 1926 estrenà els Chants d’Auvergne de MJ Canteloube de Malaret Especialitzada en la cançó francesa del segle XX, fou la intèrpret referencial d’autors com D Milhaud, L Aubert o M Ravel, a més de M de Falla, a qui conegué durant la gira que el 1928 realitzà per Espanya S’exilià de França entre els anys 1939 i 1947, i arribà a cantar…
Geirr Tveitt
Música
Compositor i pianista noruec.
Estudià al Conservatori de Leipzig amb H Grabner i L Weninger entre el 1928 i el 1932 i posteriorment ho feu a Viena amb E Wellesz Un cop acabada la seva formació, decidí enfocar la carrera musical cap a la composició i es traslladà a París, on entrà en contacte amb A Honegger i H Villa-Lobos, entre d’altres De retorn a Noruega, collaborà amb Ràdio Oslo, impartí classes i exercí de crític musical i de pianista Gran estudiós del folklore noruec, reuní i arranjà una bona collecció de melodies populars en Melodies de Hardanger El seu catàleg, ampli i variat, sofrí una notable disminució a causa…
Orazio Frugoni
Música
Pianista italià naturalitzat nord-americà.
Nascut a Suïssa de família italiana, començà la seva formació musical al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on estudià piano amb G Scuderi Prosseguí els estudis a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, activitat que compaginà amb les classes de perfeccionament amb Alfredo Casella a Siena i de Dinu Lipatti al Conservatori de Ginebra, on obtingué el premi de virtuosisme el 1945 Debutà a Itàlia el 1939, i el 1947 inicià una sèrie de gires pels Estats Units Enregistrà per primera vegada el Concert en mi ♭ WoO 4, conegut com el concert número 0, de L van Beethoven Després d’haver fet nombroses…
Francisco Godoy Mulet
Triatló
Nedador i triatleta.
S’inicià al Club Natació Barcelona i destacà en l’estil de braça El 1972 es proclamà campió de Catalunya dels 200 m i d’Espanya dels 100 m braça i dels 4 × 100 m estil, a l’hivern amb l’equip del CNB i a l’estiu amb la selecció catalana A dinou anys abandonà la natació Posteriorment practicà futbol platja, karate, waterpolo i surf de vela L’any 1988 es traslladà a Madrid per exercir de metge i començà a practicar el triatló amb Bicicletas Otero Aconseguí cinc Campionats d’Espanya de triatló 1990-93, 1995, el darrer en l’especialitat d’esprint, i dos subcampionats 1989, 1994 També guanyà dos…
Maria Aumacellas
Natació
Nedadora.
Casada amb Enric Granados, fou membre del Club Natació Barcelona i es proclamà campiona d’Espanya de natació els anys trenta D’altra banda, fou campiona de Catalunya en 400 m lliure tres anys consecutius 1929, 1930, 1931 i 100 m esquena en dues ocasions 1929, 1931 Guanyà també la travessia al Port de Barcelona 1928-29 Baté nombrosos rècords d’Espanya en les proves de 200, 300, 400, 500, 800, 1000 i 1500 m lliure, 100, 200 i 400 m esquena, 4 × 100 m lliure i 3 × 100 m estils Resident a Madrid, el 1952 creà el primer grup de ballet aquàtic d’Espanya amb nedadores del Canoe Natación Club de…
Premi de Roma
Música
Nom que rep el concurs de composició, amb el premi homònim corresponent, convocat anualment entre el 1803 i el 1968 i organitzat en la majoria de les edicions per la secció de música de l’Acadèmia de les Belles Arts de París.
En 1864-71 se’n feu càrrec el conservatori de la capital francesa, i durant les dues guerres mundials fou suspès Instituït per Napoleó amb l’objectiu d’impulsar la cultura francesa, avaluava tant els coneixements tècnics com la creativitat dels concursants, i la prova definitiva, un cop passada una primera eliminatòria, consistia en la composició d’un fragment de música escènica a partir d’un text proposat pel jurat El premi consistia en una beca, facilitats per a l’estrena de les obres, dispensa d’algunes obligacions civils, com ara el servei militar, i el finançament d’estudis musicals…
Eduard Tubau Cutal

Eduard Tubau Cutal
RAFAEL MARTÍN
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba, conegut amb el nom d'Edi Tubau.
Es formà al Club Egara, on ha desenvolupat la major part de la carrera com a migcampista i davanter Jugà amb el Club de Campo Villa de Madrid 2009-12, i la temporada 2012-13 tornà a l’Egara En l’àmbit de clubs guanyà cinc Campionats de Catalunya 1998-2002, vuit Copes del Rei 1998, 1999, 2000, 2002, 2007, 2009, 2011, 2012 i cinc Lligues 1998-2001, 2016 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008, on aconseguí la medalla de plata, i Londres 2012 Es proclamà campió 2005 i subcampió d’Europa 2007, i assolí la medalla de bronze mundial 2006…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina