Resultats de la cerca
Es mostren 6095 resultats
Pere Cima
Cristianisme
Religiós franciscà; bisbe d’Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya-Aragó.
A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381 El 1385 celebrà un sínode
Nemesi
Filosofia
Cristianisme
Filòsof cristià.
Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa
Sant Jaume de Queralt

Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
Llauró
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la dreta de la riera del Mener.
L’església parroquial, romànica, és emmerletada en un dels costats al s XI era del monestir d’Arles passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro
rellotge d’estels
Tecnologia
Instrument, consistent en una plantilla que, situada a poc més d’un pam de la cara, permet de veure l’Estel Polar a través d’un foradet situat a la part central i permet de mesurar amb un braç mòbil, l’angle que formen altres estels (per exemple els de l’Ossa Major) amb la vertical de la Polar.
Unes escales mòbils, en què hi ha un calendari i el disc de les hores, efectuen automàticament l’equivalència entre l’hora sidèria mesurada i l’hora solar Hom en té notícies des del s XI, que fou descrit per Gerbert i Llull, i fou emprat àmpliament en els vaixells durant l’època dels descobriments
Usall

Església parroquial de Sant Cristòfol, a Usall
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector septentrional del terme, al N del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a ponent de l’estany d’Espolla.
Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII
regió de Barcelona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta
Blekinge
Divisió administrativa
Län
de Suècia, vora el Hanöbukten, a la mar Bàltica.
La capital és Karlskrona El territori fou cedit per Suècia a Dinamarca al s XI i l’any 1658, per la pau de Roskilde, retornà a Suècia A causa de la seva antiga pertinença i de la seva proximitat a Dinamarca, s’hi parla un dialecte més proper al danès que no pas al suec
Sant Esteve de Castanesa (Montanui)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta església són a la casa Francesc, a Castanesa Palesen que es tractava d’un edifici d’una sola nau, amb la porta a la façana de ponent Era construït amb un aparell de carreuó força ordenat que evoca les formes constructives del segle XI o del principi del segle següent
Miguel de Molinos
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg aragonès, fundador del quietisme
.
Establert a Roma 1663 i reputat director espiritual, el 1675 publicà la Guía espiritual , que, aprovada, fou àmpliament traduïda Per les doctrines que hi exposava, els jesuïtes aconseguiren d’Innocenci XI el seu empresonament 1685 i la seva condemna 1687 Bé que es retractà de seguida, restà a la presó fins a la mort
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina