Resultats de la cerca

Es constitueix davant notari la Lliga Democràtica, un nou partit contra la independència de Catalunya impulsat per l’exprimer ministre francès i regidor de Barcelona Manuel Valls, tot i que no hi ocupa cap càrrec Entre els dirigents destaquen la politòloga Astrid Barrio, l’exdiputat de CiU José Nicolás de Salas i l’expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch

El Vaticà designa el fins ara bisbe de Menorca, Francesc Ciuraneta Palma d’Ebre, 1940, nou titular del bisbat de Lleida Ciuraneta substituirà en el càrrec Ramon Malla, que fa més d’un any que va arribar a l’edat de jubilació, 75 anys El Vaticà designa a més com a nou titular del bisbat de Barbastre Joan Josep Omella Cretes, 1946

Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma ~1701-18 És autor d’escenes de les vides de Santa Úrsula i de Sant Nicolau i del Sant Josep entre àngels i el Purgatori de l’església de Sant Joan Baptista de Valls Treballà a diverses poblacions de la comarca Hom l’ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari

Comte de Vázquez Probablement net de Josep Galceran de Pinós El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles

Germà de l'historiador  i tractadista d’art Josep Pijoan i Soteras Fou professor de bromatologia, semiologia i terapèutica i secretari de l’Escola d’Infermeres de la Mancomunitat Presentà el treball L’ensenyament d’infermeres a Catalunya al Congrés de Metges de Llengua Catalana 1919 L’any 1933 fou nomenat director de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat

El 1854 fundà, amb el seu soci J Vilalta, la Banca Vilalta i Mas mort el soci 1860, l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà 1949 El seu net, Josep M Mas-Sardà i Sells Barcelona 1918 fou president d’aquesta banca des del 1962

Fill de l’actor Josep Marinello i Bosch  i germà de l’escriptor Manuel Marinello i Samuntà Inicialment actuà en sarsueles i comèdies Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner 1905-06, al Teatre Principal l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants S’especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals

Comte de Campo Alange Gran d’Espanya, durant el regnat de Carles IV d’Espanya fou secretari de la guerra, conseller d’estat i ambaixador a Viena 1796-98 i 1800-02 i a Lisboa 1802-06 Al servei de Josep I d’Espanya, que li concedí el títol de duc, fou ministre d’estat i ambaixador a París 1811-14

El 1808 féu costat a Josep Bonaparte i fou president de la Junta de Instrucción y Beneficencia, però arran de la derrota de les tropes napoleòniques emigrà a França Escriví Notice sur don Gonzalo O'Farril 1831, Gobierno del señor rey don Carlos III 1838 i, l’obra més important, Historia de Carlos IV, publicada en el Memorial histórico español 1893-94

Ha sofert diverses reorganitzacions Consta de 48 membres numeraris i un nombre variat de corresponents L’edifici on té la seu, construït per Josep Bernat de Xoriguera, conté un important museu de pintura amb obres de Goya Los disciplinantes, La Inquisición, La casa de los locos , Zurbarán La visión del beato Alonso Rodríguez , Murillo, Alonso Cano, etc, i una gran collecció de dibuixos