Resultats de la cerca

Fundada per Vicent Badia i Marín , que la dirigí, i Josep Marí i Montanyana, tractà de continuar la tasca de Sicània Hi collaboraren Emili Beüt i Belenguer, Eliseu Bellés i Barberà, Jordi Valor, Lluís Lluch i Garín, Carmelina Sánchez i Cutillas i Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, etc Publicà en forma de fullet estudis monogràfics sobre pobles del País Valencià

Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages

Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canibell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” setembre del 1883 — juliol del 1889, dirigida per Canibell

Durant la primera 31 de març a 5 de maig de 1917 el dirigí Josep Maria Bayarri, comptà amb la collaboració de Rossend Gumiel, Francesc Almela, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Lluch, Rafael Tarín, Jesús Morante i Borras, Joan APeris i d’altres Reaparegué el 1931 4 de juliol - 7 de novembre, com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista

Ramon Pichot i Gironès , pintor, i la cantatriu Maria Pichot i Gironès tingueren tres germans artistes Josep Pichot i Gironès , dissenyador de jardins, que realitzà el parc de Figueres, Lluís Pichot i Gironès , violinista, i Ricard Pichot i Gironès , violoncellista Fills d’aquest són els pintors Ramon Pichot i Soler i Antoni Pichot i Soler Signaren sovint amb la grafia Pitxot

Fill de Josep Oriol Ronquillo i Vidal, es doctorà el 1869 Fou vocal de la junta de l’Eixample per a qüestions de salubritat i inspector higienista de la província de Barcelona 1876 Publicà opuscles com Los obreros de Barcelona 1842, El consultorio higiénico 1865, uns Preceptos de salubrificación aplicables a las epidemias de Barcelona 1871 i una necrologia de PFMonlau 1871

Titulat a Barcelona 1944, collaborà, amb Francesc Mitjans i amb Josep Soteras en la construcció del Camp Nou del FC Barcelona 1954-57 Construí els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona 1959-60 i 1973-74 i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona, amb Enric Giralt i Ortet 1970 Fou arquitecte municipal de Barcelona 1956-72

Es formà a Sant Carles En sobresurten les còpies de la Puríssima i l' Ecce Homo de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxònia, així com una popular litografia de Sant Josep amb el nen Jesús

El 1836 fundà a Barcelona el Collegi Carreras, installat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles, en el qual collaboraren Joan Agell, Antoni Bergnes de les Cases, Joan Cortada i Josep Oriol i Bernadet, i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina Fundà i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció 1844 i escriví diverses obres didàctiques

Fou vocal en la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1915-16 i president del club 1934-35, any que el Barça s’adjudicà el Campionat de Catalunya Fou el primer president que incorporà una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi No volgué continuar dirigint el club i la temporada 1935-36 fou tresorer en la junta de Josep Sunyol