Resultats de la cerca

Aquesta capella s’aixeca en una caseria del municipi anomenada la Llacuneta Tot i que hi ha poques notícies sobre els seus orígens, és molt possible que fos bastida abans del segle XIV El lloc d’ ipsa lacuna ja és documentat l’any 1023 com un dels límits del terme de Castellví de la Marca Probablement la primera referència a la capella es remunta a l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, que llegà dotze diners a Sancto Antonino L’església de la Llacuneta es troba actualment agregada a la parròquia de l’Arboç

Al costat de la masia de Cal Noia, prop de la riera de Marmellar, hi ha una capella d’una nau, modernitzada I arrebossada exteriorment Conserva a l’interior unes arcades fetes de manera molt matussera Ha estat tan modificada que ha perdut fins i tot la seva orientació inicial No s’ha trobat fins ara cap document que l’esmenti abans del segle XIII, però que les seves arrels són antigues ho poden demostrar l’existència, prop seu, a la masia de Comallonga, d’unes sepultures excavades a la roca molt desfigurades, d’origen medieval, que volen recordar les formes antropomorfes

Aquesta ermita és documentada per primera vegada el 1496 Probablement fou bastida pels cartoixans d’Escaladei, en el lloc conegut com el “Desert de sant Onofre” Hom diu que en aquest lloc hi havia hagut una ermita anterior, de la qual, documentalment, no hi ha cap notícia coneguda Ara bé, tot i la manca de notícies directes, la dedicació a sant Joan, l’esment al “desert” i la situació de l’ermita fan més que probable la presència eremítica en aquest indret des de temps molt anteriors a la primera data coneguda L’ermita es va refer cap a l’any 1780

Aquesta església, avui desapareguda, era el temple d’un veïnat situat immediatament al S de Sornian, tot dominant la riba esquerra de l’Adasig Fou una església subjecta al monestir de Sant Miquel de Cuixà i així es comprova en la butlla que el papa Sergi IV adreçà l’any 1011 a Cuixà El topònim Tavèrnolas, documentat per primer cop en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú de l’any 965, suggereix l’existència en aquest indret d’hostals per als viatgers, al costat de la via que unia el Conflent amb la Fenolleda pel coll de Roca Gelera

La capella, que no és documentada fins el 1348, s’alça al lloc de l’antic castell de les Espases No se sap res del seu origen, però en tot cas no sembla que es pugui remuntar més enllà del segle XIII, perquè el 1205 no apareix en la relació de les esglésies del terme que esmenta Ramon de Guàrdia en el seu testament El 1374 i el 1389 hi ha sengles llegats desis diners a la capella El 1604 i el 1776 es feren sengles reparacions de l’ermita, que li donaren la fesomia actual

No es coneix gairebé cap dada sobre la seva vida Publicà el diari polonès més antic, "Merkuriusz ordynaryjny w Polsce", fundat el 1661, tot encarregant-se ell mateix de supervisar les tècniques editorials i corregir les proves d’impremta Entre les seves obres hi ha una Tabulatura muzyki, albo Zaprawa muzykalna Cracòvia, 1647, un manual simplificat sobre els fonaments bàsics de la música dedicat més a aficionats que no pas a professionals A més de les seves activitats editorials i literàries, probablement fou també compositor Almenys consta com l’autor d’una obra coral titulada Guade , avui…

Fou deixeble del pare M López a Montserrat Director de l’escolania montserratina, impulsà canvis en la seva reglamentació i procurà l’actualització de l’instrumentari de la capella de música tot adquirint, entre altres, violins, flautes travesseres i oboès Així mateix, gràcies a aquesta iniciativa, el 1734 l’orguener Antoni Boscà construí un orgue per a l’acompanyament de la capella El 1738, Esteve prengué una part molt activa en la renovació de l’orgue major del temple Entre els seus deixebles hi hagué el pare Antoni Soler De Benet Esteve es conserven algunes obres a l’arxiu del monestir de…

Format al Liceo di Santa Cecilia i a la Universitat de Roma, fou un dels impulsors de la musicologia italiana Tot i que destacà en el camp teòric, especialment en la recerca sobre l’oratori del segle XVII, no oblidà la composició La seva òpera Mirra 1910-13, construïda a partir d’un sistema basat en una divisió de l’octava musical en cinc parts en una forma semblant a la usada en la música d’Indonèsia, és una de les peces més importants de la seva producció Compongué també un rèquiem a quatre veus 1920 i diferents peces instrumentals

Estudià a Venècia amb Claudio Merulo, i de molt jove començà a treballar com a organista de la cort de Màntua Des del 1582 fins al 1590 ocupà el càrrec d’organista de la cort de l’arxiduc Carles II, a Graz Un any després entrà de nou al servei de la cort de Màntua, aquest cop com a compositor Al mateix temps exercí com a organista de la capella ducal de Santa Bàrbara Tot i que la major part de la seva producció musical coneguda és de signe litúrgic, també compongué música profana que gaudí de molta acceptació, especialment els madrigals

Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX