Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva…
química supramolecular
Química
Branca de la química que estudia les entitats o espècies químiques que es mantenen cohesionades per forces intermoleculars no covalents.
S'orienta a investigar el disseny de grans estructures supramoleculars a partir de molècules petites que posseeixen estructura i grups funcionals que les doten d’una tendència espontània a organitzar-se L’estabilitat d’aquestes estructures s’explica per la formació de ponts d’hidrogen o per la coordinació de metalls entre els seus fragments d’origen Les estructures supramoleculars estabilitzades per creació de ponts d’hidrogen es formen perquè hi ha components moleculars amb centres donadors que en reconeixen d’altres amb centres acceptors i s’hi enllacen Són d’interès dins de la…
interferència
Electrònica i informàtica
En un sistema de transmissió, recepció o enregistrament d’informació, qualsevol transferència d’energia provinent d’altres fonts que provoca una pertorbació en aquella informació.
La interferència impossibilita sovint l’audició d’emissores, i per això és emprada a vegades intencionadament per a blocar emissions en casos de guerra o per raons de censura
cimbaler
Música
Instrument d’origen xinès consistent en un mànec que sosté una mena de cupuleta, una mitja lluna o algun cercle, on hi ha penjats cascavells i campanetes.
Hom el fa sonar sacsejant-lo verticalment o colpint-lo
moneda forta
Economia
Moneda que té un valor estable en el mercat internacional de canvis o una consolidada tendència a revaluar-se respecte a les altres monedes.
Les monedes fortes corresponen, normalment, a països que gaudeixen d’una estabilitat de preus o una menor taxa d’inflació que la resta i també d’excedents en llur balança de pagaments En general, les monedes fortes són les declarades convertibles
susceptibilitat
Biologia
Psicologia
Propietat o disposició, natural o adquirida, per a rebre modificacions o impressions.
conceptuar
Formar o tenir concepte o judici (d’algú o d’alguna cosa).
bodes d’argent
Noces d’argent (o d’or, o de diamant, o de platí).
conformació
Tecnologia
Acció de donar als metalls una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament, la qual permet de treballar-los en forma de planxes o barres.
La conformació dels metalls pot ésser feta en fred a la temperatura de l’ambient o en calent, sia per doblegament, per extrusió, per estiratge, per laminatge, per forja o per estampació En el primer cas es produeix una gran consolidació del metall, que augmenta considerablement de resistència i esdevé dur i trencadís agre, cosa que no s’esdevé en la deformació en calent En la metallúrgia de les pólvores la conformació és feta per mitjà del premsatge del compacte de pólvores que permet d’assolir peces amb unes densitats majors i unes toleràncies dimensionals més estretes Una gran…
coberta

Coberta de proa d'un vaixell esportiu
Transports
Cadascuna de les plataformes que, fixes sobre els baus, s’estenen horitzontalment al llarg de tota, o gairebé tota, l’eslora i la mànega d’un vaixell.
Actualment són metàlliques en gairebé tots els vaixells tant de guerra com mercants, de fusta en les embarcacions esportives o bé metàlliques i folrades de fusta o aglomerats especialment, en els vaixells de passatge Antigament, les cobertes rebien el nom d' alta , la més elevada, de bateria , la situada sota l’anterior, on hi havia els canons, de ranxo , la que venia després, on dormia la tripulació, i, finalment, la cala Avui dia, la denominació és molt variada i confusa, entre altres raons perquè les normes que regulen l’arqueig feren aparèixer tipus de vaixells…