Resultats de la cerca
Es mostren 1982 resultats
Francesc Selma
Historiografia catalana
Erudit.
Capellà, fou doctor en teologia i rector de l’església parroquial de Catí Entre els seus treballs hi ha una carta a Agustí Sales sobre l’estança de sant Vicent Ferrer a Catí, que després posseí J Pastor i Fuster Biblioteca valenciana , tom II, 1830 i diverses obres sobre religió, en especial sobre el santuari de la Mare de Déu de l’Avellà, i la imatge que s’hi venera amb aquesta advocació Historia del santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vellà, sita en el término de la villa real de Catí, obispado de Tortosa, en el reyno de Valencia 1759 Deixà…
sermonari
Cristianisme
Col·lecció de sermons.
Es conserven nombroses colleccions de sermons dels grans pares de l’Església, tals com Orígenes, Joan Crisòstom, Cromaci d’Aquileia, Agustí, Lleó el Gran, Pere Crisòleg i Gregori el Gran, entre d’altres, formades per ells mateixos o pels seus deixebles Cesari d’Arle 470-543, per facilitar la predicació en les parròquies rurals, i utilitzant texts propis i d’altri, creà sermonaris on les peces eren posades segons l’ordre de les festes de l’any litúrgic, gènere que gaudí d’una gran popularitat durant tota l’edat mitjana i ha perdurat fins a l’actualitat A partir dels antics…
Penya de l’Aire
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona.
Fundada al març del 1923, nasqué com a branca esportiva i popular de l’Aeroclub de Catalunya Al novembre del mateix any se n’escindí, poc abans que l’aeroclub desaparegués, i canvià de seu social Fou presidida per Agustí Baranguer i tingué com a directius pilots com Ferran Llàcer o Josep Canudas Arrendà els terrenys del nou aeròdrom, més endavant batejat com Aeròdrom Canudas Realitzà tot tipus d’activitats aèries, exhibicions, bateigs d’aire i exposicions El 1926 modificà els estatuts per poder ser la representant oficial de l’aviació catalana i canvià el nom pel de Lliga…
Alfons Goya Díez
Boxa
Entrenador de boxa.
El 1924 ingressà a l’Sporting Boxing Club, on entrenà sota les ordres de Pepe Comas S’inicià en la formació i l’entrenament el 1926 com a ajudant de l’expúgil i tècnic Pere Sáez Entre els seus deixebles destacaren campions d’Espanya i d’Europa, com Josep Micó, Estanislau Llàcer, Josep Lluís Martínez, Lluís Romero, Bob Allotey, Agustí Senín, Antoni Casado o Antoni Torres Dirigí també l’SBC Pertanyé a l’Agrupació de Preparadors de Catalunya El 1974 fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit Pugilístic de la Federació Espanyola de Boxa El seu fill Alfons també exercí d’…
La Moto
Motociclisme
Publicacions periòdiques
Revista de motociclisme publicada a Barcelona entre el juliol del 1975 i el setembre del 1977.
Sorgí a partir de la bona acollida que tingueren els números monogràfics de la revista Fórmula En fou director el periodista Enrique Hernández Muñoz, i hi collaborà l’equip de Fórmula que tenia com a director executiu Jorge A Viñals, que n’esdevingué director posteriorment Entre els seus redactors hi havia César Rojo, Dennis Noyes, Quim Regàs, Francisco Agustí i, des de l’estranger, Giacomo Agostini, entre d’altres Incloïa reportatges, articles de tècnica, calendari de competicions i resultats De periodicitat quinzenal, es publicava el dijous el número tingué entre seixanta-sis…
Magalona
Ciutat
Antiga ciutat del Baix Llenguadoc, avui despoblada, situada a la costa, al migdia de Montpeller.
Documentada com a seu diplomàtica en època visigòtica, caigué en poder dels sarraïns i fou destruïda per Carles Martell el 737, motiu pel qual el clergat i una bona part dels habitants es traslladaren a Substantion, localitat de l’interior propera a Castelnau-le-Lez també desapareguda actualment El 1060, alhora que el comte s’establia a Mauguió, el bisbe tornà a Magalona, on fou construïda una catedral romànica, encara existent el 1115 hi fou consagrat bisbe de Barcelona sant Oleguer La canònica d’aquesta seu adoptà la regla de sant Agustí Magalona patí la competència progressiva…
magdalena
Cristianisme
Membre dels convents dedicats a Santa Maria Magdalena formats, de bon principi, per a la reclusió de les anomenades repenedides
.
El més antic és el de Santa Maria Magdalena de València, erigit vers el 1240, que seguí la regla de sant Agustí, fins que el 1286 adoptà la de sant Domènec Poc temps després es fusionà amb els convents dels servites 1297 i el de pecadores repenedides 1416 El convent de Barcelona existia a mitjan s XIV, en una capelleta pròxima a la riera de Sant Joan Entre el 1365 i el 1372 el Consell de Cent patrocinà l’erecció d’una nova casa, amb la qual es fusionà el 1450 el monestir de Conangle les Masies de Roda i un altre de situat prop de Terrassa, al Puig Barral 1535 El 1880 el convent…
Jordi Vidal Viciana
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Soci del Club Deportivo Piscinas, destacà com a saguer Fou campió de Catalunya de pala curta amb Pere Hernàndez I 1951-58, 1962, 1963, 1966, 1970 i amb José Miguel Legarrea 1972, 1973, i campió de Catalunya de pala llarga amb el mateix Hernàndez 1957-66, amb qui fou subcampió d’Espanya de pala curta 1954, 1955 Obtingué el subcampionat del món de frontennis amb Fernando Castro 1958 i amb Fernando Ucín 1962 Amb Agustí Brugués, jugà el primer partit del I Torneig Biarritz-Barcelona 1969 Fins el 1985, jugà a tennis al Club Gran Via Mar, a frontennis al Club Esportiu Laietà, i a…
Robert Robert i Surís

Robert Robert i Surís, comte de Torroella de Montgrí Tabac de Filipines
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma…
Henri-Irénée Marrou
Cristianisme
Historiografia
Historiador de l’antiguitat cristiana i llatinista.
Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina