Resultats de la cerca
Es mostren 3535 resultats
Karnak

Entrada del temple de Karnak
JoMV (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Complex arquitectònic bastit a Tebes (actual Luxor) en honor de la tríada tebana (Amon-Ra, Mut, la seva dona, i Khonsu, llur fill).
Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…
sabatina
Cristianisme
Conjunt d’actes de devoció en honor de la Mare de Déu, sobretot la recitació del petit ofici, que hom fa en dissabte.
cobricel
Coberta que hom porta al cim de vares per damunt d’un objecte sagrat, un personatge elevat, etc, en senyal d’honor; pal·li.
Orde de Maria Lluïsa
Història
Orde fundat el 1792 per Carles IV d’Espanya en honor de la seva muller, Maria Lluïsa de Parma, per distingir les dames.
El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde
Premis Enderrock
Se celebra a l’Auditori de Girona la gala dels XXII premis Enderrock, que per primer cop TVC transmet en directe pel Canal 33 i altres emissores En aquesta edició el grup vigatà Oques Grasses s’endú el major nombre de premis També reben premis, entre d’altres, Miki Núñez, Manel, Ginestà, Rosalía i Andrea Motis Núria Feliu rep el premi Enderrock d’honor Assisteixen també a l’acte el president de la Generalitat, Quim Torra, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i alguns consellers del govern
jocs nemeus
Atletisme
Competicions atlètiques i esportives celebrades, cada dos anys, el primer d’agost, a Nemea, en ocasió de les festes nemees (o simplement les Nemees), dedicades a Zeus Nemeu.
Constituïen una de les quatre festes nacionals dels grecs, al costat de les Olimpíades, les Pítiques i les Ístmiques Sembla que havien estat instituïdes per Hèracles, després d’haver abatut el lleó de Nemea un dels dotze treballs D’altres autors sostenen que foren instituïdes pels set herois de l’expedició contra Tebes per honorar el fill de Licurg, mort per una serpent La primera Nemea oficialment coneguda fou la del 574 aC Píndar immortalitzà aquests jocs amb onze epinicis Nemees escrits en honor dels vencedors
flerovi
Química
Element químic de nombre atòmic 114 i nombre màssic 285.
Descrit al gener del 1998 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna, se’n crearen tres àtoms mitjançant reaccions nuclears amb isòtops de plutoni 244 i calci 48 El flerovi es descompon en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa La vida mitjana de l’isòtop de flerovi 289 és de 30 segons, i la del flerovi 288, de 2 segons L’actual nom es posà en honor del físic Georgij Nikolajevic Fl’orov 1913-90, descobridor de la fissió espontània de l’urani
Alberto González Vergel
Teatre
Director escènic.
Professor de l’Escuela Superior de Arte Dramático Madrid, començà en el teatre independent amb la seva companyia Teatro del Arte El 1962 muntà La camisa , de Lauro Olmo, a l’emblemàtic Dido Teatro, i guanyà el Premio Nacional de teatre Dirigí durant alguns anys el Teatro Español Entre les seves darreres escenificacions destaquen El príncipe constante 1988, de Calderón, i La loba 1993, de Lillian Hellman L’any 2019 fou nomenat acadèmic d’honor de l’Academia de las Artes Escénicas de España
Joan Rabadà i Vallbé
Pintura
Pintor.
A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina