Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en música l’any 1613 Entre el 1623 i el 1630 fou, probablement, sagristà a l’abadia de Westminster Cap al 1624 esdevingué director del cor de la catedral londinenca de Saint Paul Escriví música vocal religiosa -motets llatins, anthems en anglès-, música per a virginal danses i també per a consort d’instruments fantasies La seva música vocal profana aparegué publicada en les colleccions Private Musicke or The First Booke of Ayres and Dialogues Londres, 1620 i Mottects or Grave Chamber Musique Londres, 1630

En la modalitat de mar costa aconseguí, amb la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, la medalla de bronze en el primer Campionat d’Espanya de clubs En la modalitat d’embarcació fondejada, competí des del 2005 amb l’Associació de Pesca Esportiva i Càsting Platges del Vendrell i aconseguí l’or individual en el Campionat d’Espanya 2010, amb el qual assolí la categoria d’alta competició Amb la selecció catalana guanyà una medalla d’argent 2009, una medalla d’or per equips 2007 i una medalla d’argent 2006

Membre del Gimnàs Blume, guanyà la medalla de bronze en l’exercici de terra del Campionat d’Espanya 1944, i la medalla d’or en paralleles i de plata en terra 1946 D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya 1944, s’adjudicà les proves d’anelles, paralleles, terra i cavall amb arcs, i fou subcampió 1946, i guanyà l’or en l’exercici de terra i quedà segon en barra, anelles, paralleles i cavall amb arcs Contribuí a la victòria de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya del 1946

Filla de Miquel Mateu i Pla , de qui heretà el castell de Peralada Juntament amb el seu marit, Artur Suqué i Puig , fundà el Grup Peralada, i posteriorment, l’any 1987 hi fundaren el Festival Castell de Peralada Fou la presidenta de l’Associació Cultural del Castell de Peralada que promou aquest festival La seva contribució al món de la música fou premiada amb diversos reconeixements la Creu de Sant Jordi 2000, la Medalla d’Or del Cercle del Liceu 2009 i Medalla d’Or del mèrit en les belles arts 2017

L’any 1968 establí nous rècords mundials en les modalitats de 100 i 200 metres papallona i en 400 metres lliures A les Olimpíades de Mèxic, per causa d’una malaltia, només aconseguí una medalla d’or en relleus però, en les de Munic 1972, amb la consecució de set medalles d’or 100 i 200 metres lliures, 100 i 200 metres papallona, 4 X 100 i 4 X 200 metres llisos i 4 X 100 metres estil i d’altres rècords mundials, es convertí en la màxima figura de la natació olímpica

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

El 1996 entrà a formar part del Club Esportiu Fran Martín de Barcelona competint en les categories dels pesos lleuger i superlleuger Aconseguí la medalla d’or al Campionat d’Espanya cadet 2001, júnior 2002 i sub-21 2006, i la de bronze en els campionats absoluts del 2006 i 2007 També s’adjudicà la medalla d’or a l’Obert de França júnior 2001, la medalla de bronze al Campionat del Món júnior de Creta 2002, l’Internacional Ciutat de Barcelona 2005 i la tercera Copa d’Andorra Trofeu Anyós 2006

Pioner de la competició de pesca d’altura a l’Estat espanyol Disputà vuit Campionats del Món, quatre com a capità de la selecció espanyola, des del 1981 Guanyà les medalles d’or i d’argent en l’especialitat de bromeig, ambdues a França 1991 i 1993 respectivament, i l’or en curricà al Senegal 2002 Amb el Club de Pesca el Masnou aconseguí la medalla d’argent en el Mundial de clubs d’Itàlia 2009 en bromeig Fou membre del comitè de la Internacional Game Fish Association 1985-99

Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns conflictes bèllics Vietnam, Cambodja El 1976 publicà la seva primera novella, L’udol del griso al caire de les clavegueres , que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l’any següent, Self Service , en collaboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l’anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura En els relats d’ Uf, va dir ell 1978 mostrà les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior concisió i exactitud en l’expressió, distanciament, humor negre, coherència…

El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…