Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
Joan Francesc Vidal
Cristianisme
Religiós dominicà i predicador notable.
Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Juan de Ribera Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra Féu construir la façana de l’oratori o cella de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cella Santa Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en morir l’…
Miquel Mates
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Prevere 1596, vicari de Sant Pol de Mar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions Als preliminars figura un sonet en lloança de l’ús de la llengua catalana per l’autor i rebutja l’ús…
Josep Serra Gil
Ciclisme
Ciclista.
Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-…
Miquel Gual Bauzà
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Fou professional entre el 1944 i el 1956 Debutà com a independent i l’any següent fitxà per l’Agrupació Ciclista Montjuïc, amb la qual guanyà dues etapes de la Vuelta a Espanya 1945 i la general del Circuit del Nord 1945 Amb l’equip de la Unió Esportiva de Sants guanyà una altra etapa de la Vuelta a Espanya 1946, el Trofeu Masferrer 1946, 1947, el Gran Premi de Pasqua 1947 i el Circuit de Getxo 1947 El 1947 aconseguí la segona posició a la Volta a Catalunya i la tercera en el Campionat d’Espanya de fons i d’escalada El 1948 s’integrà a l’equip Casa Galindo i guanyà quatre etapes…
Josep Iborra Blanco
Futbol
Porter de futbol.
Començà a l’infantil de l’Europa i després jugà a la Unió Esportiva Lleida 1929-31, Patria de Saragossa, Logronyo i Sants 1932-33 La temporada 1933-34 fitxà pel Girona, amb el qual quedà campió de grup de tercera divisió i ascendí a segona divisió Continuà amb el Girona en aquesta categoria la temporada 1934-35 L’estiu del 1935 fou traspassat al FC Barcelona juntament amb el seu company Domènec Balmanya i formà part del club blaugrana dues temporades Participà en la gira que l’equip blaugrana realitzà a Mèxic l’estiu del 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, i s’hi exilià…
camí de Sant Jaume
Història
Denominació donada durant l’edat mitjana a l’itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels…
El Vapor Vell

Dibuix de l’interior d’El Vapor Vell
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta a Sants (Barcelona) per Joan Güell i Ferrer, el 1840.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat, l’any 1891, on formà part de la colònia Güell
vodú
© Fototeca.cat
Etnografia
Religió
Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del S dels EUA, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió.
És originari dels cultes animistes del Benín Vodũ era considerat una divinitat o un esperit entre els fols, però entre els esclaus haitians, oficialment catòlics des de la segona meitat del segle XVIII hom els batejava sistemàticament al cap de vuit dies d’arribar, adoptà unes formes sincrètiques, mitjançant la fusió dels esperits d’origen africà amb els sants de l’Església Catòlica Celebració d'un ritual vodú Cada comunitat local té el seu lloc de culte, presidit per un houngan o una mambo, que és alhora sacerdot, guaridor, conseller i protector contra els embruixaments Els…
Joan Nogués
Música
Compositor i mestre de capella català.
El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt —argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J…
,
Bernat Roca
Arquitectura
Arquitecte gòtic.
Actiu a les principals obres barcelonines del s XIV Vers el 1360 realitzà el sagrari, no conservat, de l’església dels Sants Just i Pastor i possiblement participà en la construcció d’aquest temple El 1361 féu l’altar major de l’església de la Mercè Participà, a partir del 1367, a les obres dels Palaus Reials, succeint Arnau Artaguil a les del Palau Reial menor, on hom finalitzà sota la seva direcció la gran sala, amb sostre aguantat per arcs diafragmes, paviment de taulellets i xemeneia Fou mestre de la seu, on realitzà els primers trams de la volta central de la galeria alta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina