Resultats de la cerca

Jugà a voleibol i es formà com a professora d’educació física i esport Creà el Collegi Professional de Llicenciats en Educació Física de Catalunya i fou secretària d’esport i lleure al Congrés de Cultura Catalana 1975-76 Professora de l’INEFC des del 1980, ha realitzat estudis sobre el paper de la dona en l’esport Dirigí la revista especialitzada Apunts Educació Física i Esports , i els vídeos La mujer y el deporte i Franquismo y actualidad Ha publicat La coeducació en l’educació física 1995, Activitats físiques per a adults manual de la dona surt, i mou-te 2003, entre d’altres Junt amb…

Jugador de la Unió Esportiva Santboiana, practicà aquest esport al màxim nivell fins a cinquanta anys Destacà en la posició de tercera línia Jugà diversos partits amb les seleccions espanyola i catalana Amb la Santboiana guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933, 1943 i la Copa de Catalunya 1923, 1931, 1933, 1934, 1935, 1944, 1945 Després de deixar el rugbi continuà lligat al club amb nombrosos càrrecs En fou president del 1953 al 1954 El 1958 inicià, juntament amb el seu germà Joan, l’escola de rugbi del club Fou seleccionador regional tant de categories juvenils com de sèniors i seleccionador…

El 1856 obtingué el lloc d’organista a la catedral de Linz, i a la mateixa època començà a estudiar contrapunt a Viena i a compondre les primeres obres d’importància Wagner , per qui sentia una profunda admiració, l’autoritzà 1863 a estrenar a Linz 1868 el final de Die Meistersinger , abans de la seva representació a Munic Aquest mateix 1868 fou nomenat professor del conservatori de Viena, com també organista de la capella imperial, lloc que ocupà fins el 1891, que fou fet doctor honoris causa de la Universitat de Viena, d’on era professor de teoria musical des de l’any 1875 Malgrat els seus…

És centrada per l' estany de la coma d’Or , l’emissari del qual aflueix al seu collector al límit de l’Alta Cerdanya amb Andorra i el País de Foix

Cresqué a Graz Àustria, i estudià a la Wiener Musikakademie Fou violoncellista de l’Orquestra Simfònica de Viena des del 1952 fins al 1969, sota la direcció de Herbert von Karajan Contràriament a la inclinació d’aquest, dominant a l’època, es dedicà intensament a l’estudi i a la interpretació d’obres amb criteris historicistes i instruments d’època Amb aquest objectiu, el 1953 fundà amb la seva muller, Alice Hoffelner, el Concentus Musicus de Viena, dedicat sobretot a la interpretació de peces que van des de l’alta edat mitjana fins a l’època barroca, amb instruments originals…

És anomenada també cella d’alta activitat

És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament coberta d’…

Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu

Situació i presentació El terme municipal de Puiggròs, de 9,85 km 2 , es troba al sector del N de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell, dins la zona de paisatge urgellès Limita amb Arbeca E, les Borges Blanques S, Juneda W, i amb els municipis del Pla d’Urgell de Torregrossa NW, llevat d’un sector on hi ha un enclavament de Juneda, i Miralcamp NE La vila de Puiggròs és l’únic nucli de població agrupada del petit municipi El terme és de relleus suaus, amb petites elevacions, entre les quals cal destacar el tossal de la Sitja i el mateix nucli de Puiggròs En la part NE i S és drenat…

Ocupa una extensió de 6 km 2 S'asseca a l’estiu, però s’omple amb les pluges i amb la mar alta La facilitat amb què es corrompien les seves aigües fou la causa del despoblament d’Albalat dels Ànecs, el castell i l’església del qual encara es conserven davant l’albufera