Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
bifosfit
Química
Nom aplicat vulgarment a la sal que és obtinguda en substituir dos àtoms d’hidrogen de l’àcid fosforós per un metall i que correspon a l’anió monohidrogenofosfit.
-diazina
Química
Sufix (compost del prefix numeral di-, del prefix aza- elidit i del sufix -ina) que indica la presència de dos àtoms de nitrogen en un heterocicle de sis baules.
compost intersticial
Química
Compost cristal·lí format per metalls de transició i elements lleugers, en els quals els àtoms lleugers són situats en els intersticis de la malla espacial del metall de transició.
Presenten les característiques metàlliques de lluentor, opacitat i elevada conductivitat elèctrica
Matèria per a la vida
Els elements de la vida Els components químics vitals La vida es basa en estructures materials i és tenaç a l’hora d’augmentar-ne la complexitat Els sistemes vius han aconseguit una millora notable en guanyar organització en canvi de les despeses d’energia irrecuperable Sembla que la gran riquesa d’estructura làbil, pròpia de la vida, no hauria d’anar lligada necessàriament a una naturalesa material molt precisa Però, de fet, els elements químics possibles i a l’abast marcaren el camí Certs tipus d’àtoms entraren més fàcilment que altres en un procés de complicació material Com que no…
platí
Platí
© Fototeca.cat
Química
Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIIIB de la taula periòdica.
Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…
tromboxà
Química
Qualsevol dels icosanoides oxigenats que es formen per acció de la tromboxà-sintasa a partir de les prostaglandines formades dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic.
Els tromboxans actuen com a senyalitzadors cellulars Entre llurs efectes està l’agregació plaquetària i la vasoconstricció permeten la formació dels trombes, d’ací llur nom El més abundant és el tromboxà A 2 el representat a la figura derivat de l’àcid araquidònic
hipercoordinació
Química
Propietat dels àtoms del grup principal d’una entitat molecular per prendre nombres de coordinació superiors a quatre, valor màxim que els correspondria segons la regla de l’octet de Lewis.
autoradiografia
Física
Tecnologia
Placa fotogràfica posada en contacte amb el cos en estudi i impressionada per les radiacions emesses per l’element (radioactiu) absorbit, que hi dóna la repartició espacial qualitativa dels seus àtoms.
nitració
Química
Reacció de substitució en la qual un àtom d’hidrogen ( substitució directa
) o un altre àtom o un grup d’àtoms ( substitució indirecta
) és bescanviat per un grup nitro, -NO 2
.
La nitració de composts aromàtics té lloc mitjançant l’acció de l’àcid nítric en el si d’un solvent determinat Les nitracions aromàtiques són reaccions de substitució electròfila i resten sotmeses als efectes orientadors i activadors o desactivadors dels substituents Així, el grup -NO 2 és un substituent desactivant, que orienta en posició meta , mentre que l’hidroxil d’un fenol és un substituent activant i orienta en les posicions orto i para , El mecanisme normal de nitració implica la producció, a partir de l’àcid nítric, de l’ió NO 2 + i l’ulterior atac per part d’aquest ió del compost…