Resultats de la cerca

El 1243 compongué el llibre Ša'ar ha-Šamaym ‘La Porta del Cel’, en prosa ritmada, contra la visió racionalista de la religió que amenaçava les doctrines esotèriques Escriví també una apologia de la càbala en 31 capítols, amb el títol Mešib Debarim Nekoḥim , i un tercer llibre cabalístic, el Sèber ha-Emuna we-ha-Bitaḥon , que ha estat atribuït a diversos autors

És típica la seva ceràmica amb decoració de cordes

De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d’obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua 1494, catedral de València i una Pietat del Museu de Belles Arts de València, abans atribuïda a Roderic d’Osona el Vell L’obra que li dóna el nom és el retaule del Judici Final 1512, València, Museu de Belles Arts, fet per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli, retaule que té unes certes semblances amb obres de Hiëronymus Bosch

En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del parallelisme cultural , que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa els seus defensors més destacats foren els anglesos GE Smith i WJ Perry i els alemanys W Schmidt i F Graebner, i als EUA C Wissler Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural Actualment hom admet l’…

De molt jove freqüentà els salons literaris parisencs, fou privat del duc de Guisa 1655 i el 1660 el casament amb una vídua rica li proporcionà independència econòmica Membre de l’Acadèmia Francesa 1670, formà part del cercle de poetes més proper a Lluís XIV Tot i que escriví poesies, comèdies i tragèdies, Quinault és recordat sobretot com el llibretista de JB Lully La seva collaboració amb aquest compositor s’estengué del 1671 al 1686 i donà com a resultat una quinzena de tragédies en musique com ara Alceste 1674, Atys 1676 o Roland 1685, la majoria d’argument mitològic tamisat…

És situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres de la mar Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor ha conservat les restes d’enterraments La cambra funerària 3,60 m x 2,90 m és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus i les ofrenes funeràries Les datacions amb radiocarboni situen l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC

Així, hom diu, per exemple, que l’àrea del cercle és proporcional al quadrat del seu radi La quarta proporcional de tres nombres a, b i c és un nombre x tal que a/b = c/x la tercera proporcional de dos nombres a i b és el nombre x tal que a/b = b/x la mitjana proporcional entre dos nombres a i b és el nombre x tal que a/x = x/b Per exemple, 10 és la quarta proporcional de 1, 2, 5 1/2 = 5/10 4 és la tercera proporcional de 1, 2 1/2 = 2/4 i 2 és la mitjana proporcional de 1, 4 1/2 = 2/4 Dues quantitats proporcionals poden ésser directament proporcionals o inversament…

Entre els egipcis tenia forma de quadrant de cercle sostingut en un cor A Grècia la cornisa adquirí una particular importància era un dels tres elements de què constava l’entaulament Cada ordre arquitectònic tenia el seu tipus de cornisa, que Roma heretà La cornisa clàssica es perdé a l’època medieval —les cornises romàniques i gòtiques, en vist les clàssiques, són d’una gran senzillesa—, però reaparegué amb el Renaixement A les façanes renaixentistes, exteriors o interiors, d’ordres superposats o d’un sol ordre, cada cos tenia la cornisa corresponent En un edifici pot haver-hi…