Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
Fernando de la Rúa
Política
Polític argentí.
Doctorat en dret, s’afilià molt jove a la Unión Cívica Radical UCR Assessor al Ministeri de l’Interior 1963-66 i senador 1973 fins el cop militar del 1976, el 1991, després del restabliment de la democràcia, esdevingué diputat al Parlament, i liderà la UCR Alcalde de Buenos Aires 1996, en les eleccions del 1999 fou elegit president del país succeint el peronista Carlos Saúl Menem per la coalició FREPASO Frente País Solidario, que incloïa la UCR La revolta popular per les mesures del seu ministre d’Economia Domingo Cavallo per a afrontar la greu crisi econòmica en especial l’anomenat…
Miquel Mayol i Raynal
Política
Polític.
Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller Professor de dret a Nantes i a Perpinyà Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians Novament a Perpinyà 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació 1970, embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors 1972, de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà Participà en iniciatives de promoció catalana Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem…
Sauli Väinämö Niinistö
Política
Polític finlandès.
Advocat de professió, fundà despatx propi Inicià la carrera política a l’Ajuntament de la seva ciutat el 1977, i el 1987 fou elegit diputat per primer cop al Parlament finlandès L’any 1995 fou nomenat ministre de justícia en el Govern de Paavo Lipponen, però l’any següent passà a ocupar la cartera de finances, que mantingué fins el 2003 en els dos mandats de Lipponen El 2006 fou candidat a la presidència del seu partit, el conservador Partit de Coalició Nacional que presidí en 1994-2001, però fou derrotat per Tarja Halonen Del 2007 al 2011 fou portaveu de l’oposició al Parlament El 2012…
Enric Nomdedéu i Biosca
Política
Polític.
És llicenciat en relacions industrials per la Universitat d’Alcalá de Henares, diplomat en relacions laborals per la Universitat de València i llicenciat en ciències del treball per la Universitat Jaume I de Castelló Milita al Bloc Nacionalista Valencià BLOC, partit amb el qual ha estat regidor 2003-16 i vicealcalde 2015-16 de Castelló de la Plana Diputat provincial 2011-15, el 2016 fou nomenat secretari general d’Ocupació de la Generalitat Valenciana i director general del Servei Valencià d’Ocupació i Formació SERVEF —anomenat Labora durant el seu mandat—, càrrecs que ocupà fins el cessament…
Centristes de Catalunya-UCD
Política
Organització política del Principat de Catalunya.
Es constituí el 1978 com a coalició electoral estable entre la UCD catalana, la Unió del Centre de Catalunya UCC i el grup d’Anton Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979 Pel desembre del mateix any es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal, tot i que una bona part d’UCC no s’hi incorporà El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya, on féu costat al govern de Jordi Pujol Amb Anton Cañellas —president— i Julià Valón —secretari general—, en foren dirigents…
Lliga del Bé Públic
Història
Nom sota el qual s’agruparen els grans feudataris revoltats contra Lluís XI de França.
Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no pogué entrar a París,…
Menaḥem Begin
Història
Política
Polític israelià.
El 1935 es llicencià en dret a Varsòvia Cap del moviment de joves sionistes Betar de Polònia 1939, fou confinat en un camp de concentració de Sibèria 1940-41, per la seva militància sionista Poc després se n'anà a Palestina 1942, on aviat encapçalà l’Irgun Zěwa'i Lěumí que féu diversos atemptats i topà políticament amb D Ben Gurion El 1948 fundà el Herut, moviment sionista que, més tard, presidí Ministre sense cartera 1967-70, fou president adjunt de la coalició del Likud 1973-84 Fou elegit 1977 i reelegit 1981 primer ministre, càrrec des del qual menà una política d’acostament a…
Hugo Banzer Suárez
Militar
Política
Militar i polític bolivià.
General, fou ministre d’educació 1964-66 i director del Colegio Militar 1969-71 El 1971 es proclamà president de la república mitjançant un cop d’estat El seu règim, ultradretà, caigué arran d’un alçament militar 1978 Des del 1980 fou líder de l’Alianza Democrática Nacionalista i es presentà sense èxit a les successives eleccions fins el 1985 En les del 1989 donà suport, sense èxit, a Jaime Paz Zamora, líder del Movimiento de Izquierda Revolucionaria MIR Guanyà les eleccions presidencials del 1997 i formà un govern de coalició centrat en el seu partit Acción Democrática Nacionalista Feu de l’…
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Història
Estadista austríac d’origen renà, comte i més tard príncep de Metternich-Winneburg (1806).
Estudià a Estrasburg 1788-90 i entrà al servei de la diplomàcia austríaca a partir del 1790 Ambaixador a França 1806, els seus informes contribuïren a declarar la guerra a França 1809 Després de la desfeta austríaca, passà a ésser canceller i adoptà una política conciliatòria respecte a Napoleó El 1813 decidí d’unir-se a la setena coalició contra Napoleó Fruint de la total confiança de Francesc I, restablí el poder austríac a Itàlia i a Alemanya Imposà un nou equilibri polític europeu en el congrés de Viena 1814-15 Per mitjà de la Quàdruple Aliança , intentà d’oposar-se als principis de la…
Pau I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1796-1801).
Fill de Pere III i de Caterina II De primer educat per la tsarina Elisabet I, més tard ho fou per Nikita Panin, conseller de la seva mare aquesta, que aconseguí l’abdicació del tsar Caterina II de Rússia , ocupà el tron i allunyà Pau, que envià a la governació de Gačina, on aquest, casat en segones noces 1766 amb Guillemina de Darmstadt Natàlia, efectuà reformes de govern i reclutà el seu exèrcit Esdevingué tsar en morir Caterina i establí un ordre de successió dins la línia masculina de la dinastia Romanov 1797 Seguí una política oposada en tot a la de la seva mare així, restringí els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina