Resultats de la cerca

Ocupada antigament pels venetoillírics i pels celtes, Aquileia esdevingué el 181 aC una colònia romana fortificada Després de Dioclecià fou escollida com a residència imperial El seu port tingué una gran importància com a centre d’expedició de mercaderies vers els països danubians i a Illíria Fou presa i destruïda per Àtila el 452 Seu episcopal, fou erigida en patriarcat al començament del segle VIII, que exercí la seva jurisdicció sobre tot el Vèneto fins a la supressió del patriarcat decretada el 1751 per Benet XIV

Durant la Segona Guerra Mundial perdé un 75% de la població Important centre comercial port i nucli industrial drassanes, maquinària, indústria metallúrgica, tèxtil Originàriament fou una colònia de mercaders, a la qual Frederic II donà l’autonomia el 1246 Al segle XV, com a república de la Lliga Hanseàtica, cercà redós polonès Del 1560 al 1626 es convertí en dipositària única de mercaderies angleses a la Bàltica L’any 1772 passà a Prússia Ocupada pels soviètics el 1945, els acords de Potsdam la retornaren a Polònia

Port situat a la costa de la mar Lígur, uns 15 km al S de la desembocadura de l’Arno, unit a Pisa pel canal Navicelli Important centre comercial i industrial, s’ha desenvolupat gràcies a la seva activitat portuària A l’edat moderna tingué una colònia jueva important Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és una de les ciutats italianes que presenta un aspecte més modern Té refineria de petroli, construccions navals i indústries del cristall i de la ceràmica, entre altres

Explotades per la Societat de les Mines de Vetera fins el 1987 amb les de la Coma, a Vallestàvia Conflent, foren les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que sobrevisqueren fins més tard gràcies a l’estructura favorable del jaciment La producció era de 90000 a 140000 t anuals El mineral era transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins el 1932, perdurà una petita indústria metallúrgica Al costat de la mina hi havia la colònia minera actualment refugi de muntanya

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugura a Cercs el Museu de les Mines, un centre adscrit a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya El museu està installat a l’antiga colònia minera de Sant Corneli, i a més de l’exposició permanent a l’antiga Llar del Miner permet la visita a una de les galeries de la mina i a un habitatge d’una família minera tal com era els anys quaranta

Ciutat d’origen volsc, el 312 aC fou conquerida pels romans, que hi establiren una colònia Durant les invasions bàrbares fou molt destruïda, i, des del segle IX, fou fortificada El 1799 les tropes franceses la saquejaren Fins el 1871 tingué el nom de San Germano A la Segona Guerra Mundial els alemanys en feren un dels punts clau per a impedir l’avanç de les tropes aliades sobre Roma 1943, malgrat tot, el 1944, forces poloneses i britàniques prengueren la ciutat que restà totalment destruïda

Jesuïta 1551, el 1556 fou nomenat mestre en arts pel Collegi Romà, on ensenyà tota la vida Els Physicorum libri XV Roma, 1576, 12 edicions són un comentari humanístic d’Aristòtil sota la guia d’Averrois Publicà comentaris, de caràcter alhora positiu i teològic, al llibre de Daniel 1587, 5 edicions, al Gènesi 1591-99, 7 edicions i a d’altres llibres de la Bíblia, ultra un tractat contra la màgia 1591, 6 edicions Els seus voluminosos Opera theologica aparegueren pòstums a Colònia el 1620

Afiliat al Partit Democràtic d’Abdó Terrades, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del lideratge de Joan Prim Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d’ El Republicano El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA Allà s’incorporà a la colònia icariana de Nauvoo Illinois, i en esclatar la guerra de Secessió 1861 ingressà als rengles federals fou ferit a la batalla de Murfreesboro

Anomenat també estil hispanoflamenc , es manifesta principalment en la profusa decoració arquitectònica, d’influència borgonyona i flamenca, amb temes de tipus heràldic i amb estilitzacions vegetals Obres d’aquest estil són la cartoixa de Miraflores i la capella del Conestable de la catedral de Burgos, de Simón de Colònia, el palau de l’Infantado de Guadalajara i San Juan de los Reyes de Toledo, de Juan Guas, i l’hospital de Santiago de Compostella i el de Santa Cruz de Toledo, d’Enrique Egas

Professor a les universitats de Santiago de Compostella i de Valladolid, publicà nombrosos estudis sobre temes d’història i d’arqueologia romana peninsular mosaics, escultura, ceràmica, etc i generals Pintura helenística y romana, 1961, i dos llibres sobre Barcelona Las murallas romanas de Barcelona 1961 i Colonia Augusta Paterna Faventia Barcino 1964 Publicà també estudis sobre la vida social i econòmica d’Hispània, com ara Tessera hospitalis de Montealegre de Campos Valladolid 1988 i collaborà en la Nueva historia de España en sus textos 1977